Catedral d'Ourense

Qui entra a la catedral d'Ourense es troba davant d'una de les construccions culminants de l'edat mitjana a Galícia i d'un dels grans temples romànics del país. Aixecada entre la segona meitat del segle XII i la primera del XIII, amb l'altar major consagrat el 1188, està dedicada a sant Martí i continua sent el principal monument religiós de la ciutat.

Val la pena aturar-se a les portades, on s'aprecia amb claredat l'empremta de l'escola mateana compostel·lana, la mateixa tradició escultòrica que tant brilla a Santiago. L'arquitectura, en canvi, mira cap al món cistercenc en alguns aspectes de la seva estructura. Aquesta doble influència dona a l'edifici un caràcter molt particular, propi d'un romànic de transició especialment notable.

L'interior respon a una planta de creu llatina de vuitanta-quatre metres de llarg, amb tres naus separades per pilars cruciformes i arcs doblats i apuntats que sostenen voltes de creueria. Al llarg dels segles s'hi van anar afegint elements gòtics, renaixentistes, barrocs, neoclàssics i contemporanis; el més interessant és que aquests afegits, lluny de trencar la unitat del conjunt, permeten llegir als seus murs un autèntic recorregut per la història de l'art.

Les seves arrels són encara més antigues. La catedral va prendre el relleu d'una basílica d'època sueva, la ubicació de la qual encara es discuteix: hi ha qui la situa al mateix solar i qui la porta al lloc que avui ocupa la propera església de Santa María Madre, gestionada també pel capítol catedralici. D'aquell període prové igualment l'advocació de la seu episcopal a sant Martí de Tours, que el temple actual conserva.

La seva rellevància ha estat reconeguda en diferents èpoques: el papa Pius IX li va concedir el 1867 els honors de basílica menor, i el 1931 va ser declarada monument historicoartístic. Avui és bé d'interès cultural i una visita imprescindible a Ourense.