Catedral del Bon Pastor

N'hi ha prou d'alçar la vista al centre de Donostia per trobar-la: la catedral del Bon Pastor, Artzain Onaren katedrala en basc, és l'edifici religiós més reconeixible de la ciutat i una referència inevitable per a qualsevol que la recorri. El primer que crida l'atenció és la seva marcada verticalitat, aquest impuls cap amunt que converteix la seva silueta en un dels perfils més característics de la capital guipuscoana.

No es tracta només d'una qüestió de presència. El Bon Pastor és, a més, el temple més gran de tota Guipúscoa, de manera que la visita permet apreciar alhora l'escala del conjunt i la cura amb què se'n va plantejar el disseny. Val la pena voltar-lo amb calma abans d'entrar-hi, per comprovar com el seu volum i les seves línies ascendents organitzen l'espai urbà que l'envolta.

La seva construcció es va dur a terme als darrers anys del segle XIX, en plena època dels historicismes, quan arquitectes i promotors miraven al passat medieval a la recerca d'inspiració. El resultat és un edifici d'estil neogòtic, que reinterpreta el llenguatge de les grans catedrals gòtiques amb la sensibilitat del seu temps. Aquesta voluntat d'evocar el gòtic explica precisament la importància que es concedeix a l'alçada i a la sensació d'elevació, trets que el visitant percep immediatament.

Curiosament, el temple no va néixer com a catedral. Va obtenir aquest rang el 1953, quan va passar a ser la seu de la diòcesi de Sant Sebastià, que forma part de l'arxidiòcesi de Pamplona. Des d'aleshores és el principal temple de la diòcesi, i el seu paper institucional se suma al valor arquitectònic i al pes que té en la imatge de la ciutat. Una parada imprescindible per entendre la Donostia que es va anar configurant a finals del segle XIX.