Torre Negra de Sant Cugat

El primer que crida l'atenció de la Torre Negra és el color dels seus murs: una pedra fosca que li ha donat el nom amb què avui se la coneix. S'alça en un paratge natural entre dos torrents, just a l'entrada de la vall de Gausac, allà on la serra de Collserola dona pas als camps meridionals de la plana del Vallès. Des d'aquest indret la mirada abasta tot l'horitzó cap al nord, cosa que explica bé per què algú va voler aixecar-hi una construcció militar.

L'edifici, d'estil romànic, ha arribat als nostres dies en molt bon estat. Té planta quadrangular i tres pisos d'alçada, amb una torre quadrada adossada en un dels angles. Val la pena fixar-se en els detalls de la façana: algunes finestres són geminades i la porta d'entrada s'obre sota un arc de mig punt, trets que delaten el seu origen medieval.

La seva història arrenca al segle XII, quan hi havia aquí un castell anomenat Ricanli o Ricard, aixecat en temps de l'abat Ermengol. Tot indica que es va reconstruir més tard, entre els segles XIV i XV. Els seus primers habitants coneguts van ser els Vilanova, en el mateix segle XII, i després la propietat va passar a mans de la família Palou.

No va ser una vida tranquil·la la d'aquesta fortalesa. Durant bona part de l'edat mitjana els seus amos van mantenir plets amb el poderós monestir de Sant Cugat, que s'oposava a la seva construcció, un episodi que ajuda a entendre les tensions entre senyors i abadies al Vallès medieval.

Des de 1842 la torre és de propietat privada i pertany a la família Rabadà, de manera que el més assenyat és gaudir-ne des de l'exterior, aprofitant un passeig per aquest racó entre la serra i la plana.