Monestir de Sant Pelai

Hi ha llocs que es visiten per la seva grandesa i d'altres per la història del seu descobriment. El monestir de Sant Pelai de Gavín pertany a aquesta segona categoria: unes ruïnes medievals que van romandre amagades i fora del mapa fins que, l'hivern del 1997, Federico Diez Arranz, membre de l'associació Amigos de Serrablo, les va trobar al costat del barranc de Sía.

El conjunt es troba al costat del petit nucli de Gavín, al terme de Biescas, en plena comarca de l'Alt Gállego, dins del Pirineu d'Osca. És un racó apartat, lligat al paisatge del barranc, que convida a acostar-s'hi sense presses i amb la imaginació desperta, perquè el que queda dret és més un testimoni que no pas un edifici.

Abans d'aquell descobriment, el poc que se sabia de Sant Pelai provenia de la documentació. Se sabia que la comunitat va abandonar el monestir al segle XI i que, després de la seva marxa, el lloc va passar a mans de laics. Van ser ells qui, l'any 1079, el van cedir al poderós monestir de Sant Joan de la Penya, un dels grans centres religiosos de l'Aragó medieval. Durant segles, per tant, Sant Pelai no va ser gaire més que un nom als papers.

El descobriment del 1997 va permetre posar lloc i pedra a aquesta memòria escrita, i és també un bon exemple de la feina d'Amigos de Serrablo en la recuperació del patrimoni de la zona. Per al viatger interessat en el romànic i en els orígens monàstics de l'Alt Aragó, acostar-se a aquestes ruïnes és una manera diferent de completar la ruta per la vall: menys monumental, potser, però amb l'atractiu del que va estar a punt de perdre's per sempre.