Santuari de Sant Miquel d'Aralar

Pocs santuaris poden presumir d'un emplaçament tan rotund com el de Sant Miquel d'Excelsis. S'alça al cim del mont Putregain, a 1.265 metres d'altitud, en plena serra d'Aralar i dins del terme d'Uharte Arakil. El seu propi nom ho diu tot: «in excelsis», al més alt, una advocació que remet al cim on antigament s'aixecava una ara votiva, una ara coeli que també ajuda a entendre la toponímia del lloc.

La sacralitat d'aquesta muntanya ve de molt lluny. Molt abans que existís el santuari, l'entorn ja estava lligat a creences de caràcter espiritual, com testimonien els nombrosos dòlmens que esquitxen la serra. A aquests s'hi sumen els vestigis relacionats amb la mansio romana d'Aracaeli, un nom que ressona en el de la mateixa Aralar i que situa aquest racó al mapa de les comunicacions de l'Imperi.

I és que per aquesta comarca passava la via romana que unia Burdigala, l'actual Bordeus, amb Asturica Augusta, Astorga, recollida com a Iter XXXIV a l'Itinerari d'Antoní. Sobre aquest mateix traçat hi va transitar després un ramal del Camí de Sant Jaume que sortia de Pompaelo, Pamplona, en els temps anteriors a què els ponts de Puente la Reina, tant el de Jaca com el navarrès, consolidessin l'anomenat camí francès. Pujar fins aquí és, en certa manera, seguir l'empremta de pelegrins i viatgers d'altres èpoques.

Convé completar la visita amb una parada a Santa Maria de Zamartze, a la sortida d'Uharte Arakil. Aquest antic monestir va mantenir una relació estreta amb el santuari i permet comprendre millor el vincle entre la vall i el cim, entre la vida al peu de la serra i aquest centre espiritual que vigila la Sakana des de les altures.