Esglésies d'Espanya

Al costat de la Ronda Histórica, la basílica de la Macarena és la casa de l'Esperanza Macarena i de la seva germandat, protagonista de la Madrugada sevillana del Divendres Sant.

Petita capella de carrer del segle XVIII al costat del Postigo del Aceite, un dels pocs testimonis que queden a Sevilla de la devoció popular a la Immaculada.

Temple de finals del segle XV en un dels barris antics de Ronda, notable per la seva homogeneïtat i pel seu estil de transició entre el gòtic i el Renaixement.

Una església de Ronda que encara conserva el seu hort i la seva primera edificació de 1585, un testimoni senzill i valuós del passat de la ciutat.

Temple neoclàssic que domina el perfil d'Olvera des de la plaça de l'Església, amb una façana monumental de línies nítides que s'alça per sobre de tot el poble.

Una de les esglésies fernandines de Còrdova, aixecada sobre una antiga mesquita que alhora reposa sobre el fòrum romà: segles d'història superposats en un mateix solar.

Antic temple dels Trinitaris Descalços a Ronda, aixecat el 1663 sobre una ermita i convertit en parròquia, amb tres segles d'història superposada.

Temple de Ronda aixecat sobre l'antiga mesquita aljama del segle XIII, de la qual encara es conserven restes del mihrab: dues religions i dues èpoques en un mateix lloc.

Al punt més alt de Vejer, dins del seu recinte emmurallat, aquesta església mudèjar aixecada sobre una antiga mesquita deixa veure dos temples d'èpoques diferents fosos en un de sol.

Temple d'aire gòtic aixecat entre els segles XV i XVI a Ronda, vinculat segons la tradició als orígens del cristianisme a la ciutat i antiga parròquia de Santa Cecília.

Temple aixecat de nou a la plaça del Socors de Ronda després de la destrucció total de l'església anterior el 1936, testimoni de la història recent de la ciutat.

Temple barroc a tocar de l'Ebre que guarda la columna de jaspi venerada com el primer santuari marià de la cristiandat, amb el magnífic retaule renaixentista de Damià Forment.

A Fuentes Claras, l'ermita de la Mare de Déu dels Navarros guarda la devoció més arrelada del poble, una visita imprescindible per entendre l'ànima d'aquesta localitat de Terol.

Temple del gòtic tardà del segle XVI a Sallent de Gállego, amb voltes estrellades i una torre que, abans de ser campanar, va ser la presó de la vila.

Col·legiata romànica d'Aínsa, sòbria i monumental, considerada un dels exemples més destacats del romànic aragonès a la comarca del Sobrarb.

Església parroquial barroca del segle XVII a La Fresneda, dedicada a Santa Maria la Major o la Mare de Déu de les Neus, una parada obligada quan es recorre aquest racó de Terol.

Temple romànic del segle XII a Uncastillo, aixecat per Ramir II d'Aragó i cèlebre per l'escultura de la portada sud, atribuïda al Mestre d'Oloron.

Temple neoromànic de pedra calcària rosa a Covadonga, aixecat entre 1877 i 1901 i elevat a basílica menor el mateix any en què es va acabar.

Església-panteó neoromànica promoguda per Fortunato de Selgas al costat de La Quinta, a El Pito, inaugurada el 1914 per la infanta Isabel de Borbó.

La col·legiata de Santa Juliana, joia del romànic càntabre i parada del Camí de Sant Jaume de la costa, és tan essencial que fins i tot va donar nom a Santillana del Mar.

Temple gòtic aixecat entre els segles XIII i XV davant del Cantàbric, al costat del castell-far i el port de Castro-Urdiales, parada destacada del Camí del Nord.

Enfilada dalt d'un promontori rocós al costat del castell, aquesta església domina San Vicente de la Barquera i saluda de lluny els qui recorren el Camí del Nord.

L'església de Santa Maria, a Sigüenza, és una de les parades que convé apuntar quan es recorre aquesta localitat de la província de Guadalajara.

Temple romànic del carrer Major de Sigüenza, aixecat pel bisbe Cerebrú, amb una portada d'aire clàssic i l'empremta de segles d'història.

Temple catòlic d'Alarcón, a la província de Conca, dedicat a sant Domènec de Silos i parada obligada per a qui recorre aquesta localitat conquense.

La gran basílica romànica d'Àvila, dedicada als germans màrtirs Vicenç, Sabina i Cristeta, és Patrimoni de la Humanitat i un dels cims d'aquest estil a Espanya.

Església fortificada medieval de Grijalba, a la província de Burgos, declarada Bé d'Interès Cultural el 1983: un temple pensat tant per resar com per resistir.

Església conventual dominica aixecada entre el 1445 i el 1616, on van ser batejats Felip II i Felip IV, al cor de l'antiga Valladolid cortesana.

Temple catòlic dedicat a sant Joan Baptista en ple nucli antic de Palenzuela, una bona excusa per descobrir sense presses els pobles del Cerrato de Palència.

Temple del segle XV aixecat sobre una antiga sinagoga a Paredes de Nava, dedicat a la Mare de Déu del Cantomenudo i renovat al XVII per la família Balbuena.

L'església de Santiago Apòstol de Calzada de los Molinos, a Palència, és una parada senzilla i autèntica per a qui recorre els pobles castellans sense pressa.

Joia del romànic espanyol, Sant Isidor de Lleó guarda un Panteó Reial amb pintures murals i capitells originals que el converteixen en una peça única de la seva època.

Temple romànic de planta basilical perfecta a Taüll, joia de la Vall de Boí i Patrimoni de la Humanitat des del 2000 juntament amb les altres esglésies romàniques de la vall.

Petit temple romànic llombard al cor de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat juntament amb la resta d'esglésies romàniques de la vall.

Església parroquial gòtica de Cardona, en ple nucli antic de la vila, una parada imprescindible per a qui recorri el Bages amb interès pel patrimoni.

Església d'estil romànic llombard a Sant Sadurní d'Osormort, un petit poble de la comarca d'Osona que mereix una parada sense presses.

Joia del primer romànic català aixecada entre el 1029 i el 1040 dins del recinte emmurallat del castell de Cardona, i conservada avui en perfecte estat.

Església romànica llombarda d'Erill la Vall, a la vall de Boí, que forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.

Fitxa pendent: el text de referència tracta sobre Roses i no aporta dades sobre l'església de Santa Helena de Rodes, tot i que sí sobre el passat grec del seu entorn.

L'església de Santa Maria presideix el centre de Castellar de n'Hug, al Berguedà: una parada senzilla per a qui recorre amb calma els pobles d'aquesta comarca catalana.

Temple romànic consagrat el 1123 en ple nucli antic de Taüll, que forma part de les esglésies de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'obra mestra inacabada de Gaudí, un temple-bosc de pedra en obres des del 1882 que avui és l'església més alta del món i la gran joia del modernisme català.

Temple gòtic valencià aixecat a Borriana després de la conquesta de Jaume I, símbol en pedra de la seva primera gran victòria i avui basílica menor.

Coneguda com la Catedral de la Mariola, l'església de l'Assumpció és el gran temple de Bocairent i un dels edificis més notables de la serra de Mariola.

Temple barroc de Jerez de los Caballeros que sorprèn per la seva decoració profusa i el seu colorit, reconegut com a bé d'interès cultural des del 2013.

Temple barroc en ple nucli urbà de Jerez de los Caballeros, una parada natural per a qui recorre a peu aquesta localitat del sud de Badajoz.

Temple gòtic del segle XV a Garrovillas de Alconétar, testimoni del passat medieval d'aquesta vila de la província de Càceres i part de la seva vida parroquial.

Temple del segle XV a Monroy, escenari cada 2 de febrer de Las Purificás, una de les festes de la Candelera més ben conservades de la província de Càceres.

En ple cor d'Alcántara, aquesta església aixecada sobre una antiga mesquita conserva petjades romàniques sota el seu aspecte barroc i resumeix vuit segles d'història.

Temple neogòtic de finals del segle XIX a Placeres, Lourizán, aixecat sobre una capella anterior al final de la barra del port de Pontevedra.

Temple romànic rural de finals del segle XII i principis del XIII a Betanzos, entre els més ben conservats de la seva època a la província de la Corunya.

Església de Betanzos declarada monument nacional i bé d'interès cultural, una parada imprescindible per a qui recorri el patrimoni de la Corunya.

Temple parroquial de Sóller, protegit com a bé d'interès cultural, que presideix la plaça de la Constitució, el cor de la vida del poble mallorquí.

Església barroca del nucli antic de Palma, aixecada a finals del segle XVI pels trinitaris i avui en mans dels filipins, una aturada tranquil·la entre carrerons.

Temple principal d'Ezcaray, una església gòtica aixecada entre els segles XIV i XVI que encara conserva la torre i altres restes de la parròquia romànica sobre la qual es va alçar.

Temple gòtic tardà del segle XVI que corona San Vicente de la Sonsierra, integrat en l'antic recinte emmurallat al costat del castell medieval i l'ermita de la Vera Cruz.

Temple romànic de mitjan segle XII a Olleta, en plena Valdorba, amb torre als peus, cimbori poligonal i un absis semicircular profund.

En ple Casc Antic de Pamplona, aquesta antiga parròquia acull la capella de Sant Fermí, del segle XVIII, el cor devocional de la ciutat.

Església major d'Estella des del 1256, amb un claustre romànic de cap al 1170 els capitells del qual reflecteixen l'empremta artística del Camí de Sant Jaume.

Temple barroc acabat el 1774 a la Part Vella de Donostia, amb una portada que sembla un retaule de pedra i una perspectiva única cap a la catedral del Bon Pastor.

L'església de Sant Andreu és un dels edificis de referència de Sukarrieta, una bona excusa per aturar-se en aquest municipi biscaí i recórrer-lo sense pressa.

Església catòlica dedicada a Sant Andreu Apòstol a Villafranca de Estíbaliz, un petit concejo alabès del municipi de Vitòria, ideal per fer-hi una parada tranquil·la.

Temple catòlic dedicat a Sant Esteve a Subijana-Álava, un concejo del municipi de Vitoria-Gasteiz que convida a descobrir l'Àlaba rural a pocs quilòmetres de la capital.

L'església de Sant Martí de Tours, a la localitat guipuscoana d'Alkiza, és una parada tranquil·la per a qui recorre el patrimoni religiós del País Basc.

Temple gòtic d'Oñati que conserva el renaixentista retaule de la Pietat, un dels millors del País Basc, i un claustre singular pel pati del qual passa el riu.

L'església de Sant Pere és un dels edificis que donen caràcter a Zumaia, una parada senzilla i suggeridora per a qui recorre la costa de Guipúscoa.

Temple gòtic de Getaria on es van reunir les primeres Juntes Generals de Gipuzkoa, amb terres a diferents nivells, un trifori esplèndid i un passadís cap al port.

Temple gòtic d'una sola nau a Bermeo, de carreus de gres, que sorprèn per la riquesa decorativa de les seves claus i mènsules sota voltes de creueria.

Temple dedicat a santa Eulàlia a Berrosteguieta, petit concejo del municipi de Vitòria-Gasteiz, ideal per a una escapada tranquil·la per l'entorn rural de la capital alabesa.

Temple dedicat a santa Eulàlia de Mèrida a Gamiz, un dels petits concejos del municipi de Gasteiz, una bona excusa per sortir de la ciutat cap al camp alabès.

Temple gòtic del segle XV a l'entrada de Zarautz, amb un notable retaule major i un conjunt monumental que guarda la primera necròpolis de la vila.