Els monestirs més serens d'Espanya

Abadia benedictina enfilada a 720 metres a la muntanya de Montserrat, símbol de Catalunya, destinació de pelegrins i llar d'un dels cors infantils més antics d'Europa.

Antic convent franciscà de Segòvia que avui acull l'Acadèmia d'Artilleria, un curiós exemple de com un espai religiós ha canviat de vida sense deixar de formar part de la ciutat.

Palau, basílica, panteó reial, biblioteca i monestir alhora: el gran somni renaixentista de Felip II, conegut com la Vuitena Meravella del Món, en plena serra de Guadarrama.

Antic monestir cistercenc del segle XII al costat del riu Piedra, a Nuévalos, on el gòtic, el Renaixement i el barroc conviuen en un dels racons més visitats d'Aragó.

Prototip d'abadia cistercenca i antic panteó dels reis d'Aragó, Poblet és Patrimoni de la Humanitat i continua habitat per monjos en plena Conca de Barberà.

Antiga abadia benedictina aixecada entre els segles IX i XIV, la més important del comtat de Barcelona, amb un claustre que justifica per si sol la visita.

Primera fundació cistercenca del regne de Navarra, aquest monestir del segle XII a Carcastillo conserva un dels conjunts més purs del Cister a Espanya, amb monjos i vinyes.

En plena comarca de La Vera, el monestir i casa palau on Carles I d'Espanya i V d'Alemanya va passar retirat els seus dos últims anys de vida després d'abdicar.

Monestir benedictí integrat al santuari del Miracle, a Riner, on una petita comunitat de monjos vinculada a Montserrat manté viva la vida monàstica.

Santuari de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona d'Extremadura, aquest monestir Patrimoni de la Humanitat aplega sis segles d'història i art, del gòtic al neoclàssic.

Abadia de monges benedictines abocada a un vessant de Montserrat, lloc de silenci i pregària cèlebre per la seva ceràmica artesana de gerros, rajoles pintades i petites escultures.