Pobles blancs d'Andalusia: calç, muralles i memòria andalusina

Hi ha una imatge que gairebé tothom associa amb el sud d'Espanya: un poble de façanes emblanquinades enfilant-se per un turó, coronat per una torre o un castell, amb el cel molt blau al fons. Els pobles blancs d'Andalusia són molt més que una postal. Són el resultat de segles d'història, d'un clima que obliga a protegir-se del sol i d'una manera d'entendre el carrer com una prolongació de la casa.

L'expressió «pobles blancs» s'associa sobretot a la serra de Cadis i de Màlaga, però el blanc de la calç s'estén per bona part d'Andalusia. En aquest article et proposem tres parades molt diferents entre si, totes al nostre catàleg, per entendre aquesta Andalusia emblanquinada des d'angles diversos: la de l'Atlàntic, la del desert volcànic i la de la vega del Guadalquivir.

Per què el blanc

La calç s'ha fet servir tradicionalment al sud per raons molt pràctiques. Reflecteix la llum i ajuda a mantenir fresques les cases durant els mesos de calor, i a més té propietats desinfectants, una cosa que es valorava especialment en èpoques d'epidèmies. Emblanquinar les façanes de tant en tant era una feina domèstica més, gairebé un ritual, i d'aquest costum neix l'aspecte lluminós que avui atreu tant el viatger.

A això s'hi suma el traçat de molts d'aquests pobles: carrers estrets i tortuosos, adaptats al relleu, que fan ombra i tallen el vent. En molts casos aquest urbanisme té les arrels en l'etapa andalusina, quan els nuclis s'organitzaven al voltant d'una fortalesa enlairada.

Vejer de la Frontera, el blanc abocat a l'Atlàntic

Si hi ha un poble que resumeix la idea de poble blanc andalús, aquest és Vejer. Apareix de lluny dalt d'un turó d'uns 200 metres, abocat al riu Barbate i a només 8 quilòmetres de l'Atlàntic. El seu centre històric, encara envoltat de muralles, va ser declarat conjunt historicoartístic el 1976, i des del 2014 figura entre els Pobles Més Bonics d'Espanya. N'hi ha prou de començar a voltar pels carrers per entendre per què.

Bona part del seu encant el deu a la seva llarga etapa andalusina. Després de la batalla de Guadalete, l'any 711, quan les tropes de Tàriq ibn Ziyad van vèncer don Roderic, la vila va passar a dir-se Bashir i va romandre sota domini musulmà durant cinc segles i mig. Aquesta empremta es nota en la trama dels carrers, que pugen i baixen i es retorcen buscant l'ombra.

A dalt de tot espera el Castell de Vejer de la Frontera, una fortalesa medieval que recorda que aquest lloc va tenir una funció defensiva que avui amb prou feines s'intueix entre les façanes blanques. Visitar-lo ajuda a canviar la mirada de simple passejant per la de qui intenta comprendre per què un poble es va organitzar al voltant d'uns murs pensats per protegir-lo.

Molt a prop, l'Església del Divino Salvador (Vejer de la Frontera) és una altra de les parades imprescindibles del nucli antic, que conserva diverses esglésies de pes.

La nostra recomanació per a Vejer:

• Entra-hi a peu i oblida't del cotxe al nucli antic.
• Recorre el perímetre de les muralles per fer-te una idea del conjunt.
• Puja fins al castell i dona't temps per passejar sense rumb.
• Acaba en algun mirador a la posta de sol, quan la calç es tenyeix de tons daurats.

Níjar, el blanc entre volcans

A l'altre extrem d'Andalusia, Níjar ofereix una versió molt diferent del poble blanc. És la capital d'un municipi enorme, el més extens de la província d'Almeria, que s'aboca al Mediterrani i aplega gairebé quaranta localitats, entre les quals San José, San Isidro de Níjar o Campohermoso. El seu nucli històric figura des del 2019 entre Els Pobles Més Bonics d'Espanya.

El que fa especial Níjar és el seu entorn. Bona part del terme està protegida dins el parc natural del Cabo de Gata-Níjar, reconegut per la Unesco com a Geoparc el 1999. Aquí la terra volcànica ho explica gairebé tot: ja en època romana s'explotaven pedreres de pedra volcànica, mines d'alum i salines. El contrast entre les cases emblanquinades i els tons ocres, vermellosos i negres del paisatge és dels que no s'obliden.

El nucli històric és el punt de partida ideal per descobrir un dels paisatges més singulars del sud peninsular. Si tens temps, combina el passeig pel poble amb una escapada a la costa del parc natural.

I si vols completar el viatge amb una bona dosi d'història andalusina, la capital provincial queda a tocar: l'Alcassaba i Muralles del Cerro de San Cristóbal, a Almeria, és la segona alcassaba àrab més extensa de la península pel que fa al recinte d'època musulmana.

Almodóvar del Río, el blanc als peus d'un castell

La tercera parada ens porta a la província de Còrdova, en ple Valle Medio del Guadalquivir. Almodóvar del Río és l'exemple perfecte de poble blanc recollit sota la protecció d'una fortalesa. El gran protagonista és el turó del Castell, una elevació que ha atret pobladors durant mil·lennis: en una cova dels seus vessants van aparèixer restes del calcolític, i al cim s'hi han trobat vestigis del bronze final orientalitzant i de la cultura ibèrica.

D'aquell món ibèric prové una peça molt suggeridora: un fris de pedra, datat entre els segles IV i III aC, que narra una cacera en què diversos genets persegueixen un cérvol, seguits per un carro tirat per ases.

Però el que es veu de lluny és el Castell d'Almodóvar del Río, també anomenat castell de la Floresta, que corona el turó conegut com El Redondo. Abans hi havia hagut al turó un castre romà, tot i que l'edifici actual és d'origen àrab i es data l'any 760, en els primers temps d'al-Àndalus. És una de les fortaleses andalusines més reconeixibles de la província, i la seva silueta de torres i muralles sobre el poble blanc és pura Andalusia.

Des d'aquí, Còrdova queda a prop, i val la pena enllaçar la visita amb la Mesquita-catedral de Còrdova i l'Alcàsser dels Reis Cristians, dos monuments que ajuden a entendre aquest passat andalusí que es respira en tants pobles de la regió.

Consells per organitzar la ruta

Recórrer els pobles blancs és, sobretot, caminar. Algunes idees per gaudir-ne més:

• Tria bé l'època. La tardor, l'hivern i la primavera són ideals. Al juliol i a l'agost la calor pot ser extrema, i pujar costes al migdia no és bona idea.
• Calçat còmode. Els carrers empedrats i costeruts formen part de l'encant, però castiguen els peus.
• Matina o espera't a la tarda. La llum de primera i última hora és la millor per veure la calç i per fer fotos, i a més evitaràs aglomeracions en festius i ponts.
• No et quedis només al centre. Busca els miradors i els afores: sovint la millor vista d'un poble blanc és des de fora.
• Puja sempre al castell. En gairebé tots, la fortalesa explica l'origen del poble.

Un viatge per capes

El més bonic dels pobles blancs és que, sota la calç, s'hi amaguen capes i capes d'història: ibers, romans, andalusins i castellans van deixar la seva empremta al mateix turó. Vejer, Níjar i Almodóvar del Río són tres portes d'entrada molt diferents a aquesta Andalusia lluminosa. Tria la teva, o encara millor, encadena-les en diverses escapades.