De les Saleses a la Sagrada Família: un passeig curt per la Barcelona dels temples

Hi ha rutes que es mesuren en quilòmetres i d'altres que es mesuren en segles d'història per metre recorregut. Aquesta pertany clarament al segon grup. En tot just 0,64 quilòmetres a peu, aquest recorregut per Barcelona uneix dos temples que van néixer gairebé alhora, a finals del segle XIX, i que avui expliquen històries molt diferents: l'església i el convent de les Saleses, obra mestra d'un arquitecte que mereix més fama de la que té, i la Sagrada Família, el monument més visitat d'Espanya.

És un passeig perfecte per a un matí o una tarda tranquil·la, ideal si vols començar la visita al gran temple de Gaudí amb un aperitiu arquitectònic menys conegut, però ple d'interès.

La ruta d'un cop d'ull

• Parada 1: Església i convent de les Saleses, al passeig de Sant Joan.
• Parada 2: Sagrada Família, a 0,64 km de l'anterior.

La distància és tan curta que qualsevol la pot fer sense esforç, així que el temps que hi dediquis dependrà sobretot de quant et vulguis aturar a cada lloc. I, creu-me, ganes no te'n faltaran.

Primera parada: l'església i el convent de les Saleses

Si passeges pel passeig de Sant Joan, al tram comprès entre els carrers de València i d'Aragó, toparàs amb un d'aquells conjunts que demanen una pausa en el camí. És l'església i l'antic convent de les Saleses, i el seu autor va ser Joan Martorell i Montells. No som davant d'un encàrrec menor dins la seva trajectòria: aquest projecte està considerat la seva obra més important. Només per això ja val la pena contemplar-lo amb calma.

Un conjunt pensat com un tot

El conjunt va néixer per acollir les monges saleses, de l'Orde de la Visitació de Santa Maria. Les obres van començar pel convent, la construcció del qual va arrencar el 1877, i una mica més tard va arribar el torn del temple, aixecat en només tres anys, entre el 1882 i el 1885. Aquesta rapidesa va permetre que església i edifici conventual formessin aviat una unitat coherent, concebuda des del principi com una sola peça.

Fixa't en aquest detall mentre l'observes des del passeig: no són dos edificis que casualment són junts, sinó un projecte que es va pensar de manera conjunta.

Dos camins que se separen

Amb el temps, església i convent han seguit trajectòries diferents sense perdre el seu vincle. L'església continua oberta al culte i avui és la parròquia de Sant Francesc de Sales, de manera que s'hi pot entrar i apreciar la feina de Martorell des de dins. L'antic convent, en canvi, va canviar de funció el 1943, quan es va convertir en un col·legi dels Germans Maristes. Així, un edifici nascut per a la vida de clausura es va omplir d'alumnes, un gir curiós que forma part de la seva història.

La visita a les Saleses és una bona ocasió per descobrir un arquitecte el nom del qual potser sona menys que el d'altres contemporanis, però l'obra del qual té molt a dir. I hi ha una dada que fa encara més interessant aquesta ruta: el temple de les Saleses es va començar a aixecar el 1882, el mateix any en què van arrencar les obres de la nostra parada següent.

Segona parada: la Sagrada Família

Després d'un breu passeig d'una mica més de mig quilòmetre arribes al gran protagonista de Barcelona. Entrar a la Sagrada Família és endinsar-se en un bosc de pedra. Gaudí en va concebre l'interior amb columnes inclinades que es ramifiquen com arbres i giren de manera helicoidal, una solució tan senzilla com resistent que filtra la llum i embolcalla qui la visita.

No és casualitat que sigui el monument més visitat d'Espanya, ni que des del 30 d'octubre de 2025 ostenti el títol d'església més alta del món.

Una obra que continua viva

Les obres van començar el 1882 i encara continuen, cosa que converteix la visita en una experiència viva, en un edifici que no para de créixer. La cripta i l'absis conserven encara un aire neogòtic, però a partir d'aquí Gaudí va donar via lliure al seu estil orgànic, inspirat en les formes de la natura i en la geometria reglada.

Des del 1915 l'arquitecte es va abocar gairebé del tot a aquest temple, on va reunir tot el que havia après en obres com el parc Güell o la cripta de la Colònia Güell. Tot i així, en vida només va veure acabats la cripta, l'absis i part de la façana del Naixement, amb la torre de sant Bernabé com a únic remat coronat. Després de la seva mort, el seu ajudant Domènec Sugrañes va prendre el relleu, i després ho van fer d'altres.

Un temple que es llegeix com un llibre

Cada racó de la Sagrada Família amaga un missatge religiós. Les seves tres façanes narren el Naixement, la Passió i la Glòria de Jesús. El projecte preveu divuit torres:

• Dotze dedicades als apòstols.
• Quatre als evangelistes.
• Una a la Mare de Déu.
• La central, dedicada a Jesús, de 172,5 metres.

Un consell per a la visita: dedica una estona a comparar les façanes. La delicadesa escultòrica del Naixement contrasta de manera molt cridanera amb la sobrietat angulosa de la Passió, obra de Josep Maria Subirachs. Són dues maneres radicalment diferents d'explicar una mateixa història en pedra.

Com organitzar l'escapada

Com que és una ruta tan curta, el més assenyat és plantejar-la sense presses i reservar la major part del temps a la Sagrada Família, que per la seva mida i riquesa de detalls convida a una visita llarga. Començar per les Saleses té un avantatge: et permet entrar en matèria amb un temple més recollit i arribar després al de Gaudí amb la mirada ja entrenada.

Alguns consells pràctics:

• La millor època per fer aquesta ruta és la primavera o la tardor, tot i que a la costa es pot gaudir gairebé tot l'any.
• A l'estiu, procura evitar les hores centrals del dia i porta aigua.
• Fes servir calçat còmode: tot i que el trajecte sigui curt, passaràs força estona dret mirant amunt.
• Tingues en compte que l'església de les Saleses és una parròquia en actiu, així que convé visitar-la amb respecte i evitar molestar durant les celebracions.
• Si vas a la Sagrada Família en dates assenyalades o caps de setmana, intenta arribar d'hora i preveure la visita amb antelació, perquè, com que és el monument més visitat del país, sol haver-hi molta afluència.

Dos temples, una mateixa època

El més bonic d'aquest passeig és comprovar com, en el mateix moment històric i a pocs centenars de metres de distància, la Barcelona de finals del XIX aixecava dues esglésies tan diferents. Una es va acabar en només tres anys i és la gran obra de Joan Martorell; l'altra fa més d'un segle que està en construcció i s'ha convertit en símbol de tota una ciutat. Recórrer els 640 metres que les separen és, en el fons, una petita lliçó d'arquitectura a l'aire lliure.