De Gaztelugatxe a Subijana de Álava: una ruta amb cotxe pel País Basc entre el mar i els concejos

Hi ha rutes que es recorren per un sol monument i d'altres que valen la pena pel contrast. Aquesta pertany a la segona categoria: arrenca davant del Cantàbric, en un dels racons més fotografiats de la costa biscaïna, i acaba en la calma dels concejos que envolten Vitòria, on les esglésies continuen sent el cor de cada poble. Són 86,6 quilòmetres amb cotxe pel País Basc, sis parades i un viatge que va del mar obert a l'Àlaba més rural, passant per castells, torres senyorials i santuaris discrets.

La ruta d'un cop d'ull

1. Ermita de Sant Joan de Gaztelugatxe (Biscaia), punt de partida.
2. Castell de Butrón (Gatika, Biscaia), a 13,4 km.
3. Ermita de Garrastatxu (Baranbio, Amurrio, Àlaba), a 36,9 km.
4. Torre de Letona (Letona, Zigoitia, Àlaba), a 17,1 km.
5. Església de Santa Eulàlia (Berrostegieta, Vitòria), a 13,6 km.
6. Església de Sant Esteve (Subijana de Álava, Vitòria), a 5,6 km.

El tram més llarg és el que porta de Butrón a Garrastatxu, quan la ruta deixa la costa biscaïna i s'endinsa en el nord d'Àlaba. A partir d'aquí les distàncies s'escurcen i el ritme convida a anar més a poc a poc.

Gaztelugatxe: un illot amb ànima de fortalesa

Poques estampes de la costa biscaïna són tan reconeixibles: un illot rocós que emergeix del mar davant de Bermeo, unit al continent per un pont de dos arcs, i al capdamunt l'ermita de Sant Joan. Arribar-hi forma part de l'experiència, perquè el recorregut barreja paisatge i història a cada pas.

El santuari té les arrels a l'alta edat mitjana. Es data al segle X, tot i que algunes troballes apunten fins i tot al segle IX, cosa que el situa entre els enclavaments religiosos més antics de la zona. Però la història té un gir inesperat: l'ermita ocupa el lloc on abans s'alçava un castell vinculat al Regne de Navarra. Aquella fortalesa va viure el seu gran moment quan les tropes castellanes la van assetjar sense aconseguir prendre-la. N'hi ha prou de mirar l'illot, envoltat d'aigua i accessible només per un pas estret, per entendre per què. Aquest passat defensiu explica en bona part el nom del lloc.

L'entorn mereix tanta atenció com l'edifici. Gaztelugatxe forma, juntament amb la veïna illa d'Aketxe, un biòtop protegit que s'estén des de Bakio fins al cap Matxitxako, al terme de Bermeo, abocat al golf de Biscaia. És un litoral abrupte i salvatge, Cantàbric en estat pur. Porta calçat còmode i reserva temps: aquesta és la parada que més es gaudeix sense presses, i convé arribar-hi d'hora, sobretot els dies festius.

Castell de Butrón: un conte entre els arbres

A només 13,4 km espera una de les imatges més sorprenents del paisatge biscaí. El castell de Butrón, Butroeko gaztelua en basc, no s'imposa des del cim d'un turó: apareix gairebé amagat al centre d'una finca arbrada, amb les torres i els merlets traient el cap entre la vegetació com si sortís d'un conte.

El que avui es contempla és una fortalesa d'estil neogòtic, però el seu origen es remunta a l'edat mitjana. Aquesta doble naturalesa és el seu gran atractiu: sota l'aparença romàntica i teatral batega la memòria d'una construcció medieval. Declarat Patrimoni Històric, es troba al terme municipal de Gatika, en un paratge tranquil i aïllat, tot i que no tan lluny de Bilbao com sembla. Al seu voltant es reparteixen localitats com Sopela, Urduliz, Plentzia, Mungia, Maruri i Laukiz.

Ermita de Garrastatxu: devoció al nord d'Àlaba

Després del trajecte més llarg de la jornada, la ruta canvia de província i de to. Al concejo de Baranbio, dins del municipi d'Amurrio, s'alça l'ermita de Garrastatxu, també anomenada Ermita Santuari de la Mare de Déu de la Pietat de Garrastatxu.

El seu origen es remunta al 1626, en ple segle XVII: gairebé quatre segles de devoció a la Mare de Déu de la Pietat, una advocació molt lligada a la religiositat popular. No és un edifici de grans pretensions monumentals, sinó un temple d'escala reduïda que ha funcionat durant generacions com a referent espiritual per a Baranbio i el seu entorn. El seu encant és precisament en aquesta serenitat de santuari rural, i en els detalls que només es descobreixen amb la mirada atenta.

Torre de Letona: pedra per lluir-se

A Letona, petit concejo del municipi alavès de Zigoitia, espera una construcció que juga a despistar. La Torre de Letona, també coneguda com a torre d'Hurtado de Mendoza, sembla una fortalesa, però es va aixecar més per mostrar que per protegir: la seva missió era deixar clar quin cognom mereixia respecte.

Es va construir a finals del segle XVI o principis del XVII, quan les torres ja havien perdut la funció militar i les famílies nobles les aixecaven com a residències senyorials, símbol de prestigi i llinatge. Per això encara s'hi aprecien alguns elements defensius, més picada d'ullet a la tradició que necessitat real. La torre forma conjunt amb el palau dels López de Letona, i veure'ls junts ajuda a entendre com vivia la petita noblesa rural alavesa en el pas d'un segle a l'altre. Una parada perfecta per a qui gaudeix llegint la història a les pedres.

Els concejos de Vitòria: Santa Eulàlia i Sant Esteve

El final de la ruta descobreix una cara poc coneguda de la capital alavesa. El terme municipal de Vitòria no es limita a la ciutat: també l'integren nombrosos concejos, una forma d'organització local amb molta tradició a Àlaba que agrupa pobles que, sense ser municipis propis, conserven la seva identitat i la seva vida comunitària. En gairebé tots, l'església és l'edifici que dona sentit al nucli.

A Berrostegieta, a tocar de Vitòria però lluny del seu enrenou, s'aixeca l'església de Santa Eulàlia. La informació sobre el temple és escassa, així que la visita té una mica de descobriment personal: observa-la sense presses, fixa't en com s'integra en el caseriu i, si en tens l'ocasió, pregunta als veïns, que acostumen a ser la millor font.

A només 5,6 km, l'església de Sant Esteve és el temple catòlic de Subijana de Álava. La seva advocació, dedicada al primer màrtir del cristianisme segons la tradició, és habitual en moltes parròquies, i aquí dona nom a l'edifici que articula la localitat. Més que un monument aïllat, s'entén com a part del paisatge i de la vida del concejo. Un passeig tranquil pel poble és el millor final possible per a la jornada.

Consells per organitzar l'escapada

• Quan anar-hi: la millor època per a totes les parades és de maig a setembre, quan les pluges són menys freqüents. En ple estiu, intenta fer Gaztelugatxe a primera hora i evita les hores centrals per als trams a peu.
• Repartiment del temps: dedica el matí a la costa biscaïna, on hi ha les visites més llargues, i deixa la tarda per a Àlaba, amb parades més breus i trajectes curts.
• Esglésies rurals: moltes estan en ús, així que l'accés a l'interior pot dependre dels horaris de culte i de la comunitat local. Informa-te'n abans si les vols veure per dins.
• Equipatge: calçat còmode, alguna peça d'abric per si canvia el temps a la vora del mar i ganes de mirar a poc a poc.

De l'illot que va resistir Castella a les esglésies que vertebren els concejos alavesos, aquesta ruta resumeix en un sol dia la varietat del patrimoni basc: espectacular de vegades, discret gairebé sempre, i sempre amb una història per explicar.