Pobles bonics de Cantàbria

Cantàbria cap sencera entre el mar Cantàbric i els cims de la serralada, i els seus pobles reflecteixen aquesta doble condició. En pocs quilòmetres es passa de les viles mariners, amb els seus ports, les seves esglésies abocades a l'aigua i els seus carrers costeruts, a les valls de muntanya on la pedra, els rius i els casalots marquen el caràcter de cada indret. El que uneix molts d'aquests pobles és una història llarga, escrita en furs medievals, en el comerç marítim i en el retorn dels indians que van fer fortuna a l'altra banda de l'Atlàntic.

A la costa destaquen dues de les antigues Quatre Viles de la Costa. Castro Urdiales alça la seva església gòtica, el seu castell convertit en far i la Puebla Vieja sobre l'emplaçament de la romana Flaviobriga, cosa que la converteix en un dels pobles més bonics de Cantàbria per entendre quantes èpoques es poden superposar en un mateix port. Més a l'oest, San Vicente de la Barquera s'assenta dins del parc natural d'Oyambre, entre maresmes i platges, amb una vida que sempre ha girat al voltant del mar.

Cap a l'interior, el paisatge canvia completament. Potes, capital de Liébana, neix a la confluència del Deva i el Quiviesa, als peus dels Picos de Europa. Allà la Torre del Infantado, els ponts medievals i els casalots indians recorden que la muntanya càntabra també va tenir poder, comerç i noblesa, amb un to més recollit i de pedra que el de les viles costaneres.