Pobles bonics de Castella - la Manxa

Castella-la Manxa és molt més que la plana de molins que sol venir al cap. A les seves vores, on els rius s'encaixen a la roca i l'altiplà comença a trencar-se, apareixen alguns dels pobles bonics de Castella-la Manxa que millor n'expliquen la història: viles de frontera, fortaleses aixecades sobre cingles i llogarets que s'adapten al terreny en lloc d'imposar-s'hi.

El Xúquer és el gran protagonista de dos d'aquests pobles. Alarcón, a Conca, es tanca sobre un meandre del riu amb les seves muralles, el seu castell d'origen musulmà i les seves esglésies medievals, a les quals se sumen les sorprenents pintures murals de Jesús Mateo. Més avall, ja a Albacete, Alcalá del Júcar es penja de la gorja amb les seves cases excavades a la roca, un castell almohade al capdamunt i una plaça de toros de forma irregular que no s'assembla a cap altra. Comparteixen el riu i el passat defensiu, però l'un es recull darrere els seus murs i l'altre s'escampa pel vessant.

Sigüenza, a Guadalajara, explica una altra història. A l'alt Henares, les seves arrels celtiberes, romanes i visigòtiques van donar pas a segles com a seu episcopal i plaça forta que vigila la vall, i això es nota en una ciutat més monumental i senyorial. Entre la pedra eclesiàstica de Sigüenza i els cingles del Xúquer hi cap bona part del caràcter d'aquesta terra.