Pobles bonics de Extremadura

Extremadura és terra de grans distàncies, deveses interminables i rius que n'han marcat la història. Entre els pobles bonics d'Extremadura hi ha viles de frontera, enclavaments d'ordes militars i llogarets de muntanya que conserven la seva arquitectura popular, repartits entre el nord muntanyós de Càceres i les planes del sud de Badajoz. El que els uneix és un passat intens, lligat a la Reconquesta, a la ratlla amb Portugal i a segles de vida agrícola i ramadera.

Alcántara mira el Tajo des de dalt i presumeix d'un dels ponts romans més impressionants de la península, aixecat en temps de Trajà. El seu nucli antic conserva l'empremta de l'Orde d'Alcántara, que va convertir la vila en un centre de poder durant l'edat mitjana. Molt diferent és Garganta la Olla, als vessants de la serra de Càceres, a prop de la vall del Jerte i de La Vera, on les cases d'entramat de fusta i balcons volats s'amunteguen en carrers costeruts envoltats d'aigua i vegetació.

Més al sud, Jerez de los Caballeros canvia el granit i la muntanya pel paisatge obert de la Baixa Extremadura. El seu passat templer i les seves quatre torres barroques, revestides de maó, guix i ceràmica vidrada, dibuixen una de les siluetes més reconeixibles de la regió. Romans, cavallers d'ordes militars i gent de la serra: cada poble explica una part diferent de la mateixa història extremenya.