Sallent de Gállego

Sallent de Gállego s'aboca a l'embassament de Lanuza al peu dels cims més alts del Pirineu, ja molt a prop de França. És la capital de la vall de Tena i un poble de muntanya dels de debò: carrers estrets, pedra pertot arreu i unes vistes que ja justifiquen el viatge. Part del seu terme està protegit com a monument natural de les Glaceres Pirinenques, de manera que el paisatge forma part de la visita tant com el nucli urbà.

L'edifici que cal veure és l'església de l'Assumpció, un temple gòtic aixecat a principis del segle XVI i declarat bé d'interès cultural. A dins hi guarda un valuós retaule plateresc i la imatge de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la vila i molt venerada pels sallentins.

Val la pena recórrer el nucli antic sense pressa i fixar-se en les nombroses cases blasonades que l'esquitxen. En ple centre, el riu Aguas Limpias passa sota l'anomenat pont romà, que en realitat és una obra del segle XVI. Molt a prop hi ha el Mentidero, una gran bancada coberta i oberta al carrer on veïns i forasters encara s'asseuen a fer petar la xerrada. És el millor lloc per prendre el pols al poble.

Els blasons remeten a una història llarga. Sallent va ser en origen vila de reialenc i després va passar a ser senyoria de la família Lanuza. Juntament amb la veïna Lanuza formava el quinyó de Sallent, un dels tres territoris en què antigament es repartia el govern de la vall.

Dins del municipi també hi ha Formigal, conegut per la seva estació d'esquí. Allà crida l'atenció la petita església mossàrab del Salvador de Basarán, del segle X i reconstruïda el 1972. La seva silueta mil·lenària entre els edificis moderns de l'estació és un dels contrastos més curiosos de la vall.