Sallent de Gállego: pedra, muntanya i tradició al cor de la vall de Tena

Hi ha pobles de muntanya que semblen col·locats expressament perquè el viatger es quedi mirant amunt. Sallent de Gállego n'és un. Abocat a les aigües de l'embassament de Lanuza i al peu dels cims més alts de la serralada, a tocar ja de la frontera francesa, aquest municipi de l'Alt Gállego (Osca) fa de capital de la vall de Tena i combina com pocs un nucli antic de pedra i escuts amb un entorn natural de primera divisió.

Un poble amb nom de cascada

El mateix nom de Sallent ho diu tot: el poble va prendre la seva denominació d'una petita cascada, el paratge conegut com a «El Salto» o «Salto del Aguaslimpias». En aragonès se'n diu Sallent o Sallent de Galligo, i pel seu terme hi corren dos rius que neixen dins dels seus propis límits: el Gállego i el seu primer afluent, l'Aguas Limpias, que es troben als voltants del nucli urbà. Des del poble surt un camí que permet arribar a peu fins a aquest salt d'aigua que ho va originar tot, un passeig perfecte per començar a entendre el lloc.

Avui el municipi aplega al voltant de 1.500 habitants (1.505 segons l'INE del 2025) repartits entre diversos nuclis: Sallent, Formigal, Portalet, Lanuza, Escarrilla, Tramacastilla de Tena i Sandiniés. Un terme ampli, d'una mica més de 162 quilòmetres quadrats, que va dels carrers empedrats als grans cims.

Una mica d'història: de vila reial a senyoria dels Lanuza

Sallent va néixer com a vila de reialenc, és a dir, depenent directament de la Corona. Amb el temps va passar a ser senyoria laica de la coneguda família Lanuza, un llinatge de pes en la història aragonesa. A més, juntament amb Lanuza formava l'anomenat quiñón de Sallent, un dels tres territoris històrics en què es dividia administrativament la vall de Tena.

Per fer-se una idea de la seva evolució, a mitjan segle XIX la vila tenia 464 habitants; avui, amb el turisme de muntanya i de neu, el municipi triplica de llarg aquella xifra.

Què veure al nucli antic

El centre de Sallent és atapeït, de carrers estrets i façanes que expliquen històries. Val la pena recórrer-lo sense pressa, fixant-se en els detalls. Aquestes són les parades imprescindibles:

• Església de l'Assumpció. És el gran tresor artístic del poble: un temple gòtic de principis del segle XVI, declarat bé d'interès cultural. A l'interior guarda un valuós retaule plateresc i la venerada imatge de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la vila.
• L'anomenat pont romà. Malgrat el nom, és una construcció del segle XVI que salva el curs de l'Aguas Limpias enmig de la població. Un dels racons més fotogènics de Sallent.
• Les cases blasonades. Innombrables escuts esquitxen les façanes del nucli antic, record de llinatges i famílies que van deixar la seva empremta en pedra.
• El Mentidero. Una gran bancada coberta i oberta al carrer, en ple centre, que veïns i visitants continuen fent servir com a lloc de trobada. Asseure-s'hi una estona és la millor manera de prendre el pols al poble.

I si s'acosta a Formigal, no es perdi la petita església mossàrab del Salvador de Basarán, del segle X i reconstruïda el 1972, l'aire antic de la qual contrasta de manera curiosa amb els edificis moderns de l'estació d'esquí.

Muntanya en estat pur

Sobre la vila s'alça la Peña Foratata, un enorme penyal rocós que és el cim més emblemàtic del lloc i gairebé un senyal d'identitat. Però el terme municipal guarda cims de molta més envergadura: l'Anayet, Tres Hombres, l'Arriel o el Balaitús, molts dels quals freguen o assoleixen els 3.000 metres. Part del territori està protegit dins del monument natural de les Glaceres Pirinenques.

Per als aficionats al senderisme i a la muntanya, dues excursions destaquen especialment: la d'Ibonciecho i la de l'ibón de Respomuso, on hi ha un refugi molt freqüentat per alpinistes. A més, pel municipi hi passa el GR-11, la ruta que travessa el Pirineu de punta a punta, de la Mediterrània al Cantàbric.

Un altre punt singular és El Portalet, el pas fronterer que comunica la vall de Tena amb la vall francesa d'Ossau.

A l'hivern, el protagonisme és per a la neu: al paratge de Formigal hi ha l'estació d'esquí Aramón Formigal, amb equipaments per a esports de neu i serveis hotelers. El poble també té pavelló poliesportiu, piscines i pistes de tennis.

Un apunt pràctic: aquí el clima és de muntanya de debò. S'hi han registrat mínimes de -21 °C i màximes de 36 °C, així que convé portar roba per capes en qualsevol estació, calçat adequat per caminar i consultar la previsió abans de qualsevol sortida a la muntanya.

Festes i tradicions que valen un viatge

Si pot triar dates, Sallent té un calendari festiu amb molt de caràcter:

• Setmana Santa, amb la processó del Sant Enterrament.
• Festival Pirineos Sur, a la segona quinzena de juliol, sobretot a Lanuza: els músics actuen en un escenari que sura sobre l'embassament. Una experiència difícil d'oblidar.
• Festa major en honor de la Mare de Déu de les Neus, al voltant del 5 d'agost.
• Fira del Bestiar, el cap de setmana previ a les festes de setembre.
• Exaltació de la Santa Creu, el 14 de setembre, la celebració més antiga i tradicional.

A les festes destaca l'Ondeo de Bandera, en què els joves sallentins fan girar en horitzontal el llarguíssim pal del penó de la vila. I hi ha un patrimoni immaterial que converteix Sallent en un cas únic: les seves misses cantades. La Missa Solemne, la de Difunts, l'Ave Maris Stella i el Miserere són peces de música religiosa popular inspirades en el gregorià, conservades durant generacions i cantades només pel Cor d'Homes de la Vila, que els ha donat un to tan propi que la Missa Solemne ja es coneix com «La Misa de Sallent de Gállego». Es canta el 5 d'agost, el 14 de setembre, per Nadal i per Pasqua; la de Difunts, en dates properes a aquestes festes i el dia de Tots Sants; i el Miserere sona la nit del Divendres Sant, en acabar la processó de l'Enterrament.

Com a curiositat cultural, a Sallent s'atorga cada dos anys el Premi de Relats Curts «Luis del Val», obert a obres en castellà i en aragonès.

Com organitzar la visita

Per al poble en si n'hi ha prou amb mitja jornada tranquil·la: nucli antic, església, pont i una parada al Mentidero, més el passeig fins al Salto del Aguaslimpias. Si ve a fer muntanya, reservi almenys un parell de dies i surti d'hora, sobretot a l'estiu, per evitar les hores centrals i les tempestes de la tarda. En dates de festival o de festes patronals, arribi amb antelació, perquè la vall s'anima molt.

I si vol completar l'escapada, a uns 28,5 quilòmetres l'espera la Ciutadella de Jaca, una fortalesa que posa el punt final perfecte a una ruta pel Pirineu aragonès: dels cims i les tradicions de Sallent a la història militar de Jaca en un mateix viatge.