Pirineu català: romànic, monestirs i pobles de muntanya entre la Vall de Boí i el Ripollès

Hi ha escapades que es planegen pel paisatge i d'altres que es planegen pel patrimoni. El Pirineu català té la rara virtut de no obligar-te a triar. Entre valls glacials, rius d'aigua gelada i cims que passen bona part de l'any nevats, s'amaguen algunes de les joies medievals més valuoses d'Europa: esglésies romàniques de campanars esvelts, catedrals que van ser capçalera de bisbats poderosos i monestirs lligats al naixement mateix de Catalunya.

En aquest article et proposem un recorregut d'oest a est, des de l'Alta Ribagorça lleidatana fins a les terres de Girona, amb parades que barregen art, història i pobles de muntanya.

La Vall de Boí: el romànic que mira al cel

Si hi ha un lloc imprescindible al Pirineu català és la Vall de Boí. El seu conjunt d'esglésies romàniques, construïdes majoritàriament entre els segles XI i XII, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. El que les fa especials no és només la seva antiguitat, sinó la seva coherència: pedra ben escairada, absis decorats amb arcuacions llombardes i, sobretot, aquells campanars de torre altíssima i finestres geminades que semblen vigilar la vall.

Aquestes esglésies van néixer en una època en què els senyors de la zona, enriquits i en contacte amb els corrents artístics que arribaven del nord d'Itàlia, van voler deixar la seva empremta en forma de temples. El resultat és un paisatge en què cada poble té la seva torre, i des de gairebé totes se'n veu una altra.

Les parades fonamentals d'una visita a la vall són:

• Església de Sant Climent (Taüll): la més famosa. Consagrada el 1123, el seu campanar de sis pisos és gairebé un emblema del romànic català. Al seu absis s'hi va pintar el cèlebre Pantocràtor, l'original del qual es conserva avui a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
• Església de Santa Maria (Taüll): consagrada tot just un dia després que Sant Climent, s'alça al cor del nucli antic, envoltada de cases de pedra.
• Església de Sant Joan (Boí): a l'entrada de la vall, coneguda per les seves pintures murals, també traslladades majoritàriament al museu barceloní.
• Església de Santa Eulàlia (Erill la Vall): amb un campanar esvelt i un porxo lateral, està relacionada amb un notable conjunt escultòric del Davallament.

El poble de Taüll mereix temps propi: perdre's pels seus carrers costeruts, entre teulades de pissarra, és la millor manera d'entendre com es vivia en aquestes valls. I si et ve de gust caminar una mica més, l'Ermita de Sant Quirc (Taüll), dalt de tot, ofereix una de les panoràmiques més boniques de l'entorn.

La Seu d'Urgell i la seva catedral

Seguint cap a l'est, la següent gran parada és la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell i seu d'un bisbat d'un pes històric enorme. El seu bisbe és, a més, un dels dos coprínceps d'Andorra, una curiositat institucional que té les arrels a l'edat mitjana.

La Catedral de Santa Maria (la Seu d'Urgell) és l'única catedral romànica de Catalunya que ha arribat fins a nosaltres en un estat tan íntegre. Construïda al segle XII, mostra una clara influència italiana a la façana i a la galeria de l'absis. El seu claustre, amb capitells esculpits plens de figures humanes i animals, és una petita enciclopèdia de pedra. Pren-t'ho amb calma: els detalls de cada capitell recompensen la paciència.

Os de Civis: el poble on s'arriba per Andorra

A prop de la Seu hi ha un dels pobles més singulars del Pirineu: Os de Civis. Pertany a Catalunya, però per la seva situació geogràfica l'accés per carretera més còmode passa per territori andorrà. Aquesta condició de racó apartat li ha permès conservar la seva arquitectura tradicional de pedra i fusta i una tranquil·litat difícil de trobar. És un bon exemple dels pobles d'alta muntanya que han viscut durant segles de la ramaderia i de l'aïllament.

El Ripollès: el bressol de Catalunya

Ja a terres de Girona, el Pirineu s'estova en valls més obertes on es va forjar, en bona mesura, la Catalunya medieval. Aquí la figura clau és el comte Guifré el Pilós, a qui la tradició situa a l'origen del llinatge comtal barceloní.

Va ser ell qui, a finals del segle IX, va fundar el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, i hi va posar al capdavant la seva filla Emma com a primera abadessa. El temple actual, d'època romànica, guarda una peça que emociona tothom: el Santíssim Misteri, un grup escultòric de fusta del Davallament datat al segle XIII. El claustre gòtic i l'entorn del poble completen una visita molt recomanable.

Molt a prop, al municipi de Sant Joan de les Abadesses, el Castell de Montagut forma part d'aquest paisatge de fortificacions que vigilaven els passos del Pirineu oriental a l'edat mitjana.

Allargar la ruta: la Garrotxa i el Pirineu que arriba al mar

Si et queden dies, la ruta admet dues ampliacions molt interessants. Cap al sud, a la comarca volcànica de la Garrotxa, Castellfollit de la Roca s'aboca a una cinglera de basalt d'uns cinquanta metres, amb les cases literalment penjades a la vora. És una de les estampes més fotografiades de Catalunya.

I cap a l'est, el Pirineu acaba enfonsant-se a la Mediterrània al cap de Creus. Allà, dalt de la serra de Rodes, el Monestir de Sant Pere de Rodes domina la badia del Port de la Selva amb una de les vistes més espectaculars del romànic europeu. Molt a prop, Cadaqués posa el punt final mariner amb les seves cases blanques i el seu record de Dalí.

Consells per organitzar l'escapada

El Pirineu català es gaudeix més sense presses. Algunes recomanacions pràctiques:

• Calcula bé els temps: les distàncies al mapa enganyen. Les carreteres de muntanya són sinuoses i els trajectes entre valls porten més temps del que sembla.
• Tria la temporada: la primavera i la tardor ofereixen colors magnífics i menys gent. A l'hivern alguns accessos es poden complicar per la neu, així que convé informar-se abans de sortir.
• Porta roba d'abric, fins i tot a l'estiu: en alçada refresca molt en caure la tarda, i l'interior de les esglésies sol ser fred.
• Calçat còmode: molts pobles tenen carrers costeruts i empedrats, i algunes ermites només s'hi pot arribar a peu.
• Consulta la visita amb antelació: les esglésies i els monestirs tenen els seus propis horaris i, en alguns casos, es visiten de manera guiada. Informa't als canals oficials abans d'anar-hi.
• Arriba d'hora els festius i els ponts, especialment a la Vall de Boí, que concentra molts visitants en dates assenyalades.

Amb una setmana pots recórrer amb calma les grans fites d'aquesta ruta. Amb un cap de setmana llarg, el més assenyat és centrar-se en una sola vall: la Vall de Boí o el Ripollès. Sigui com sigui, el Pirineu català té una manera molt particular de fer-te tornar: sempre queda un campanar per descobrir a l'altra banda de la muntanya.