De la Pulchra Leonina al castell: una passejada a peu pel cor històric de Lleó

Hi ha rutes que es mesuren en quilòmetres i d'altres que es mesuren en segles. Aquesta passejada per Lleó pertany clarament a la segona categoria: tot just 0,56 quilòmetres separen el punt de partida de la meta, però en aquest breu trajecte hi caben el gòtic més lluminós de la Península, un dels conjunts romànics més destacats d'Espanya i una fortalesa que ha estat defensa, presó i arxiu. És un recorregut perfecte per a un matí tranquil, per a una escapada de cap de setmana o per a qui arriba a la ciutat seguint el Camí de Sant Jaume i vol entendre per què Lleó deixa tanta empremta.

La ruta d'un cop d'ull

L'itinerari és curt i fàcil de seguir, amb tres parades que convé fer en aquest ordre:

1. Catedral de Lleó, punt de partida.
2. Reial Col·legiata de Sant Isidor de Lleó, a 0,38 km de la catedral.
3. Castell de Lleó, a 0,18 km de Sant Isidor.

La distància és mínima, així que el temps el marcarà el que decideixis aturar-te a cada lloc. I aquí va el primer consell: no tinguis pressa. L'interessant d'aquesta ruta no és caminar, sinó mirar.

Primera parada: la catedral, una experiència de llum

Entrar a la catedral de Lleó és, abans de res, entrar a la llum. Aquí el gòtic es va portar fins a les últimes conseqüències: els murs es van reduir a la mínima expressió i el seu lloc el van ocupar els vitralls de colors. El resultat és que el temple acull una de les col·leccions de vitralls medievals més grans del món.

Els historiadors de l'art parlen de la «desmaterialització» del gòtic per descriure aquesta sensació que la pedra cedeix davant del vidre, i poques vegades s'entén tan bé com aquí. N'hi ha prou de quedar-se uns minuts quiet sota les naus per veure com el color s'escampa per l'interior i canvia a mesura que avança el dia.

No és casualitat que se la conegui com a Pulchra leonina, la «Bella Lleonesa». Les obres van començar al segle XIII i el resultat és una de les grans creacions del gòtic peninsular, amb una clara influència francesa que es nota en la lleugeresa i la verticalitat de tot el conjunt.

La catedral està dedicada a la Mare de Déu sota l'advocació de Santa Maria de Regla, i avui continua sent seu episcopal de la diòcesi de Lleó i un temple en ple ús per al culte, cosa que convé tenir present per visitar-la amb respecte. A més, s'alça en ple Camí de Sant Jaume, de manera que per a molts pelegrins és una de les parades més memorables de la ruta jacobea.

Una dada per presumir durant la passejada: va ser el primer edifici declarat monument a Espanya, mitjançant una Reial Ordre del 28 d'agost de 1844, confirmada l'any següent. Poques credencials patrimonials pesen tant.

Segona parada: Sant Isidor, el gran tresor del romànic

Després d'uns 380 metres a peu, l'escenari canvia completament. Si la catedral és pura verticalitat i llum, la Reial Col·legiata de Sant Isidor és recolliment, solidesa i color pintat sobre la pedra. És un d'aquells llocs que permeten acostar-se al romànic amb una intensitat difícil de trobar enlloc més.

La seva joia és als peus de l'església: el Panteó Reial, que conserva pintura mural romànica i capitells originals, i que per això es considera una peça única en el món romànic del seu temps. Arquitectura, escultura i color s'hi donen la mà com en molt pocs llocs, així que mereix una visita pausada, amb la mirada alçada cap a les voltes.

El conjunt es va aixecar i ampliar al llarg dels segles XI i XII i figura entre els més destacats del romànic a Espanya, tant per la seva història i la seva fàbrica com pels objectes sumptuaris de l'època que han arribat fins avui. El seu origen és encara més antic del que sembla: abans de ser el que veiem va ser un monestir dedicat a Sant Pelai, i es creu que sota els fonaments hi va haver fins i tot un temple romà.

El canvi de nom va arribar amb el trasllat a Lleó de les restes de sant Isidor, bisbe de Sevilla i conegut com a Doctor de les Espanyes. Des d'aleshores el temple porta la seva advocació, unida per sempre a la memòria del savi sevillà.

Abans de continuar, dedica una estona a l'exterior i fixa't en les portalades. A la façana sud s'obren la Porta de l'Anyell i la Porta del Perdó, i al nord la Porta Capitular. Juntament amb el Panteó, són les primeres manifestacions de l'art romànic en terres lleoneses. De la primitiva construcció impulsada per Ferran I i Sança encara queden alguns vestigis a l'església, un recordatori de les moltes capes d'història que se superposen en aquest edifici.

Tercera parada: el castell, una ciutadella amb moltes vides

Tot just 180 metres més i arribem al final del recorregut: el castell de Lleó. És una parada diferent de la dels grans temples, i precisament per això tanca tan bé la ruta.

En els documents medievals apareix esmentat com les torres de Lleó, i aquest nom ja dona una pista sobre la seva naturalesa. Més que un castell aïllat dalt d'un turó, es tracta d'un recinte fortificat lligat a la mateixa ciutat, pensat per a la seva defensa i el seu control. Per això es parla de ciutadella i no simplement de fortalesa, un matís que convé tenir present en acostar-s'hi.

El que fascina del castell és la seva capacitat per reinventar-se. Amb el temps, els seus murs van acollir la presó local, un destí compartit per moltes fortificacions històriques els espais sòlids i tancats de les quals resultaven idonis per a aquesta finalitat. És una etapa menys amable, però igual de reveladora.

La fase actual va començar el 1982, quan el castell es va convertir en seu de l'Arxiu Històric Provincial de Lleó. El lloc que un dia va protegir la ciutat i després els seus presos custodia avui documents: la memòria escrita de la província. Llegida així, la seva trajectòria és gairebé una petita història del mateix Lleó.

Consells per organitzar la visita

• Quan hi has d'anar. La millor època és la primavera i la tardor, d'abril a juny i de setembre a octubre. Els estius són suaus, però els hiverns són freds, així que si hi viatges en els mesos més durs porta roba d'abric.
• Calçat còmode. Tot i que la distància és curta, passaràs molt de temps dret dins dels monuments i caminant pels carrers del nucli antic.
• Juga amb la llum. A la catedral, la llum ho és tot. Si pots, dedica temps a observar com canvien els colors dels vitralls; un dia de sol fa que l'experiència sigui encara més memorable.
• Respecta el culte. La catedral continua sent un temple en ús, així que mantén el silenci i la discreció.
• Matina els festius. En caps de setmana llargs i dates assenyalades, arribar d'hora ajuda a gaudir dels monuments amb més calma.
• Reserva temps per al Panteó. És fàcil subestimar-lo; no ho facis. Les seves pintures demanen aturar-s'hi.

Una passejada curta per a una història llarga

En poc més de mig quilòmetre, aquesta ruta resumeix bona part del que fa especial Lleó: la llum gòtica de la Bella Lleonesa, la força del romànic a Sant Isidor i la memòria canviant d'una ciutadella convertida en arxiu. Tres parades, tres èpoques i una mateixa ciutat que es deixa llegir pas a pas. Poques vegades una passejada tan breu dona tant de si.