Talamanca

Talamanca és un d'aquells pobles que s'entenen caminant. Les seves cases de pedra s'apinyen en l'espai que queda entre el castell i l'església, i precisament d'aquesta unió va néixer el nucli que avui recorre el visitant. És situat dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a la comarca del Bages, i tot i que entre setmana hi regna la calma, els caps de setmana i les vacances s'omple de gent atreta pel seu caràcter medieval.

La peça més destacada és l'església de Santa Maria, un edifici romànic de finals del segle XII que al segle XVIII es va reformar fins a tenir tres naus, tot i que ja apareix documentada el 1038. Molt a prop s'alça el castell, esmentat per primera vegada l'any 967. Per tenir una bona vista del conjunt convé pujar a la plaça de la Creu, el punt més alt del poble, que deu el nom a la creu plantada enmig d'un camí i que funciona com a mirador natural.

La història del lloc és antiga: s'hi han trobat restes ibèriques, i a finals del segle IX, amb la repoblació militar impulsada pel comte Borrell i Guifré el Pilós, hi van arribar pagesos del nord que es van establir al costat de castells i esglésies. La primera menció escrita data del 960, quan Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, va donar terres i cases al terme del castell.

Val la pena dedicar una estona als voltants. La font, construïda el 1683, s'amaga en un racó obac al costat d'un arbre centenari i va abastir tot el veïnat fins que va arribar l'aigua corrent. Fora del nucli hi ha la capella de Santa Magdalena, amb notícies des de finals del segle XIII, i entre les vinyes apareixen les set tines, uns trulls aïllats aixecats a mitjan segle XIX.

El punt final el posa el paratge dels tres salts, també anomenat els ulls del Llobregat, on el riu forma una presa natural de roca calcària i l'aigua brolla des de salts d'uns dos metres.