De Riner a Roses: ruta en cotxe per Catalunya entre monestirs, castells i una ciutadella grega

Hi ha rutes que es recorren mirant el paisatge i d'altres que es recorren mirant el temps. Aquesta és de les segones. En només 168,4 quilòmetres de carretera, des de l'interior del Solsonès fins al golf de Roses, travessaràs mil anys d'història catalana… i alguns més, perquè l'últim tram et deixa davant de les restes d'una colònia que van fundar els grecs. Monestirs que continuen vius, la que probablement sigui la fortalesa medieval més important de Catalunya, una catedral amb un rècord mundial i una ciutadella renaixentista aixecada sobre l'antiga Rhode. Un pla rodó per a un cap de setmana llarg o per a uns dies sense presses.

La ruta d'un cop d'ull

El recorregut avança d'oest a est, des de les terres de l'interior fins a la Mediterrània. Aquestes són les parades, per ordre:

• Monestir del Miracle (Riner, Solsonès): punt de partida.
• Castell de Cardona: a 13,2 km.
• Monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès): a 60,9 km.
• Catedral de Santa Maria de Girona: a 52,2 km.
• Ciutadella de Roses: a 42,1 km, final de ruta.

El tram més llarg és el que uneix Cardona amb Sant Joan de les Abadesses; la resta són trajectes còmodes que permeten dedicar a cada parada el temps que es mereix. Si pots, reparteix la ruta en dues o tres jornades: t'ho agrairàs.

Monestir del Miracle: silenci benedictí al Solsonès

Comencem a Riner, a la comarca del Solsonès, on s'alça el monestir del Miracle. Forma part del conjunt del santuari del Miracle i és un monestir benedictí que encara avui compleix la seva funció original: acull una petita comunitat de quatre monjos que depèn del monestir de Montserrat.

Això li dona un aire especial. No és un monument congelat en el passat, sinó un lloc habitat, i convé visitar-lo amb el respecte i la calma que això demana. És un bon inici per a la ruta: un primer contacte amb la Catalunya interior, la dels santuaris i la vida monàstica, abans de llançar-se a la carretera.

Castell de Cardona: el gegant sobre la vall salina

A només 13,2 quilòmetres espera la parada més imponent del dia. El castell de Cardona, a la província de Barcelona, és probablement la fortalesa medieval més important de Catalunya, i n'hi ha prou de veure'l de lluny per entendre per què.

S'aixeca sobre un turó que domina dos paisatges alhora: la vall salina i la vall del Cardener. La seva posició ho diu tot sobre el seu paper històric: des d'allà dalt es controlava el territori i el que hi passava. Puja-hi amb temps, recorre'n la silueta amb la mirada i no et perdis les vistes sobre les valls, que són part essencial de l'experiència.

Un consell pràctic: porta calçat còmode, perquè les fortaleses enlairades sempre impliquen pujades i algun tram irregular.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses: el monestir de les dones

Toca el trajecte més llarg de la ruta, gairebé 61 quilòmetres cap al nord, fins a la comarca del Ripollès. Allà, a la població que li dona nom, hi ha el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

La seva història té un ganxo difícil d'igualar: fins a l'any 945 va ser l'únic monestir femení de Catalunya. El mateix nom del poble, de les Abadesses, conserva l'empremta d'aquelles dones que el van governar. És un d'aquells llocs on val la pena aturar-se a imaginar com era la vida en una comunitat així fa més de mil anys.

Amb aquesta visita tanques la part més interior i muntanyosa del viatge abans de baixar cap a Girona.

Catedral de Santa Maria de Girona: la nau gòtica més ampla del món

Després de 52,2 quilòmetres arribes a Girona, i el primer que cal buscar és el seu punt més alt: allà hi ha la catedral de Santa Maria, el principal temple catòlic de la ciutat.

El seu gran tresor és un rècord: té la nau gòtica més ampla del món, amb 22,98 metres d'amplada total. En entrar, la sensació d'amplitud és impressionant; no hi ha columnes que divideixin l'espai, només una enorme volta única.

La catedral és també un llibre d'història de l'art. La seva construcció va començar al segle XI en estil romànic i va continuar al segle XIII amb el gòtic, tot i que no es va acabar fins al segle XVIII. De l'etapa romànica només en sobreviuen dues peces, i totes dues mereixen atenció:

• La torre, que data del 1040.
• El claustre, del segle XII.

Està declarada bé d'interès cultural. I si et quedes amb ganes de més, just al costat hi ha l'antic palau episcopal, que avui és la seu del Museu d'Art de Girona.

Ciutadella de Roses: de colònia grega a fortalesa de Carles I

L'últim tram, de 42,1 quilòmetres, et porta fins al mar, al golf de Roses, a l'extrem nord-oriental de la costa espanyola. Aquí acaba la ruta, a la Ciutadella de Roses, el recinte emmurallat que antigament protegia la ciutat.

La seva història comença molt abans de les muralles. Roses es va fundar com a colònia grega amb el nom de Rhode, i al seu voltant suren diversos misteris. La semblança amb l'illa de Rodes és evident, però no està demostrat que tots dos noms estiguin relacionats, ni que els fundadors fossin rodis. Tampoc no hi ha acord sobre la data: les fonts literàries parlen del segle VIII aC, mentre que l'arqueologia la vincula amb la propera Emporion (Empúries) i no abans del segle V aC. Totes dues colònies compartien, a més, el culte a Àrtemis.

Hi ha, això sí, una pista curiosa: les dracmes encunyades a Rhode cap al 400 aC, amb la inscripció ΡΟΔΗΤΩΝ, no s'assemblen a les d'Emporion ni a les de Massalia (Marsella), sinó a la tipologia de les monedes rodies.

El que avui es contempla des de l'exterior és la reforma que va ordenar el rei Carles I el 1543, quan va visitar la ciutat, per protegir-la dels atacs pirates i dels francesos. Des del 1961 és bé d'interès cultural. Un final perfecte: vint-i-cinc segles d'història a tocar de la Mediterrània.

Quan hi has d'anar i consells per organitzar la ruta

La millor època per fer aquest recorregut és la primavera o la tardor, amb temperatures agradables tant a l'interior com a la costa, tot i que la zona litoral es pot visitar gairebé tot l'any.

Algunes recomanacions:

• Calçat còmode: castells enlairats, catedrals amb escalinates i recintes emmurallats demanen bones soles.
• A l'estiu, evita les hores centrals del dia, sobretot a Cardona i a Roses.
• En festius i ponts, arriba d'hora als llocs més visitats, com Girona.
• Respecta el silenci als monestirs, especialment al del Miracle, on viu una comunitat.
• No corris: els quilòmetres són pocs, però la història és molta. Millor dos o tres dies que un a contrarellotge.

D'un santuari benedictí a una colònia grega: poques rutes condensen tant en tan poca carretera.