D'Estella a Getaria: ruta en cotxe entre convents, santuaris i esglésies gòtiques de Navarra i Guipúscoa

Hi ha rutes que es planifiquen pel paisatge i d'altres pel patrimoni. Aquesta, que uneix el convent de Santo Domingo, a Estella, amb l'església de San Salvador, a Getaria, aconsegueix totes dues coses: en 95,5 quilòmetres de carretera es passa de la ribera de l'Ega a les muntanyes d'Oñati i, d'allà, a la costa guipuscoana. Pel camí esperen un santuari que es va atrevir amb l'art modern, una ermita de fusta sense ni un sol clau, una discreta església de poble i dos temples gòtics que guarden bona part de la història de Guipúscoa.

La ruta d'un cop d'ull

Aquestes són les sis parades, per ordre, amb la distància des de l'anterior:

1. Convent de Santo Domingo (Estella, Navarra)
2. Santuari d'Arantzazu (Oñati, Guipúscoa) – 45,9 km
3. Ermita de Santa María de la Antigua (Zumarraga) – 14,7 km
4. Església de San Martín de Tours (Alkiza) – 18,2 km
5. Església de Santa María la Real (Zarautz) – 13,8 km
6. Església de San Salvador (Getaria) – 2,9 km

El tram més llarg és el primer; a partir d'Arantzazu els salts són curts i l'últim, entre Zarautz i Getaria, és gairebé un passeig.

Convent de Santo Domingo: Estella a vista d'ocell

El punt de partida s'anuncia des de lluny. L'antic convent de Santo Domingo, que també apareix citat com a convent de Predicadors (convé saber-ho si se'n resegueix la història en guies o documents), s'alça sobre un turó a la vora del riu Ega i ofereix una de les vistes més dominants sobre Estella. Avui ja no compleix la seva funció conventual, però la seva silueta continua sent una referència constant per a qui passeja per aquesta localitat de Tierra Estella.

El millor del lloc és l'emplaçament: des de dalt s'entén d'un sol cop d'ull com s'articulen el riu, el nucli urbà i el mateix edifici. És l'indret ideal per començar la jornada prenent perspectiva, sense presses, abans de posar rumb al nord.

Santuari d'Arantzazu: devoció antiga, art del segle XX

A 750 metres d'altitud, envoltat de muntanyes i vegetació, el santuari d'Arantzazu sorprèn qui hi puja des de la vall d'Oñati. El seu origen és llegendari: segons la tradició, la Mare de Déu es va aparèixer en aquest paratge el 1468, i des d'aleshores el lloc és un referent de la devoció mariana. Avui la Mare de Déu d'Arantzazu (Aránzazu en castellà) és la patrona de Guipúscoa.

Des del 1514 són els franciscans qui tenen cura del temple, més de cinc segles de presència que expliquen el caràcter serè del lloc. I, tanmateix, el que primer crida l'atenció és la basílica, aixecada a la dècada del 1950, on arquitectura, escultura i pintura es donen la mà gràcies a artistes de renom internacional. Poques vegades un lloc de pelegrinatge tradicional s'ha vestit amb un llenguatge tan modern i ambiciós.

Un detall curiós: aquesta advocació va viatjar lluny, fins a les Filipines, l'Argentina o Mèxic, prova del seu arrelament.

Ermita de Santa María de la Antigua: la catedral de les ermites basques

A Zumarraga l'anomenen senzillament Antio, i el que deixa sense paraules en entrar-hi és el seu interior de fusta. Sobre sis columnes de pedra s'alça un entramat de roure que forma un cor avançat i sosté part de la coberta. Bigues, ampits, tirants i sabates estan units amb encadellat, sense claus ni cargols. És una de les obres de fusteria més rellevants del País Basc.

Val la pena alçar la vista: la fusta està tallada amb caps femenins, estris i motius geomètrics d'arrel popular, els mateixos de les kutxes o les argizaiolak. El cor es va acabar el 1524 i originalment arribava fins a la meitat del temple, abans d'adoptar la seva forma actual en U.

L'edifici, d'una sola nau, s'assenta al vessant sud del mont Beloki i data de finals del segle XII o principis del XIII. La portada romànica té un arc lleugerament apuntat amb quatre arquivoltes, al costat d'un finestral gòtic; l'absis trapezoïdal s'hi va afegir el 1480. Va ser parròquia de Zumarraga fins al 1576, quan es va construir un temple nou al centre de la vila i aquest va passar a ser «l'antiga». Aquí va ser batejat Miguel López de Legazpi, descobridor de les Filipines, una picada d'ullet que enllaça amb la devoció d'Arantzazu en aquelles illes.

Església de San Martín de Tours: l'encant del que és discret

La parada a Alkiza és la més tranquil·la de la ruta. La seva església, dedicada a Sant Martí de Tours, és un dels edificis més representatius del poble i una bona manera d'entendre el paper que aquests temples han tingut en la vida dels petits pobles guipuscoans.

La informació disponible és escassa, cosa que convida a descobrir-la en persona: observar-ne l'exterior, la relació amb l'entorn i l'ambient del lloc. Un consell: informa't a la localitat sobre l'accés a l'interior, perquè en molts temples de poble depèn dels horaris de culte o de qui en custodia les claus.

Santa María la Real: la història de Zarautz en un sol conjunt

Ja a la costa, gairebé a les portes de Zarautz venint des de Getaria, apareix aquesta església del segle XV, de gòtic hispànic. A dins, la mirada va directament al retaule major, de finals del XVI i començaments del XVII, iniciat per Andrés de Araoz i el seu fill Juan i concebut a la mida de la imatge gòtica de Nostra Senyora la Reial. No et perdis els dos altars atribuïts a Ambrosio de Bengoechea, un dedicat a la Mare de Déu del Roser (1612) i un altre a Sant Exuperi, ni la rosassa amb vitrall del segle XIX del mur oest.

La parròquia forma part del Conjunt Arqueològic Monumental de Santa María la Real, juntament amb la Torre Zaratz, del segle XV i considerada l'edifici més antic de la vila. La torre-campanar acull el Museu d'Art i Història, i sota els murs del temple van aparèixer les restes de la primera necròpolis de Zarautz.

San Salvador de Getaria: un final a l'altura

La ruta acaba a menys de tres quilòmetres, en una església que sorprèn només travessar la porta: el terra no és pla. El temple s'adapta al pendent del terreny i els seus diferents nivells, amb el presbiteri elevat, creen una perspectiva insòlita. A dalt, un trifori calat recorre tot el perímetre i les voltes ogivals coronen un espai gòtic de tres naus.

El seu pes històric és enorme: aquí es van celebrar el 1397 les primeres Juntes Generals de Guipúscoa, i probablement a la seva pica va ser batejat Juan Sebastián Elcano. Està declarada Monument Nacional. Tot i que està documentada des del segle XIV, la major part de la seva fàbrica, de carreus de gres, es va aixecar entre els segles XVI i XVIII. Fixa't en les dues torres: la del nord, escapçada, és l'anomenada Torre de la Inquisició, la més antiga; l'altra, de sis cossos i projectada per Pedro de Alzaga, va trigar del 1525 al 1755 a acabar-se, i amb prou feines cinc anys després un llamp en va destruir la part alta. Abans de marxar, busca el Passadís de Katrapona.

Consells per organitzar la ruta

• Quan anar-hi: per al tram guipuscoà, l'ideal és de maig a setembre, quan les pluges són menys freqüents. Estella llueix especialment a la primavera i a principis de tardor, així que finals de primavera o setembre són un bon equilibri.
• Temps: es pot fer en un dia llarg, però repartir-la en dos permet gaudir sense presses d'Arantzazu i de la costa.
• Calçat: còmode, per a la pujada al convent d'Estella i per als carrers costeruts de Getaria.
• Accessos: a les esglésies petites, consulta abans la possibilitat de visitar-ne l'interior, i els festius arriba d'hora als llocs més concorreguts.

De l'Ega al Cantàbric, aquesta ruta demostra que en menys de cent quilòmetres hi caben segles d'història, fe i bon ofici.