Sóller

Poques poblacions mallorquines guarden una memòria tan viva com Sóller. Cada mes de maig, el poble reviu en una festa el dia de 1561 en què una poderosa armada de corsaris algerians, comandada per Uluj Ali i Iussuf-Arrais amb vint-i-dos galiots, va triar aquest racó de la costa nord-oest per llançar el seu atac contra l'illa. Conèixer aquesta història abans de passejar pels seus carrers canvia del tot la manera de mirar-los.

El relat té alguna cosa de novel·la. Avisats perquè la flota s'havia aturat a Eivissa per fer aigua, els mallorquins es van preparar, però uns 1.600 corsaris van desembarcar sense ser vistos i es van dividir en dos grups: un va marxar cap al port i l'altre va envoltar el poble per saquejar-lo des del nord. Atrapats entre dos focs, els veïns van recuperar primer el port i hi van esperar els qui tornaven carregats de botí i captius, i després els van perseguir fins als penya-segats. La tradició recorda les valentes dones de Can Tamany, que amb enganys van acabar amb els assaltants de casa seva, i una colla de bandolers a qui l'ajuda va valer el perdó de Felip II.

Aquell perill va deixar empremta en el paisatge. A partir del segle XVI es van aixecar la Torre Picada i el castell del Port de Sóller, i també es va fortificar part del poble, tot i que d'aquella muralla només en sobreviu un tram al costat de l'església parroquial, un detall que val la pena buscar.

El municipi, encaixat a la serra de Tramuntana, aplega quatre nuclis: el mateix Sóller, el Port de Sóller, l'Horta i Biniaraix. La seva història, però, és molt més antiga que els corsaris: a Muleta s'hi han trobat vestigis d'època talaiòtica, i de la Roca Roja provenen tres estatuetes de bronze d'una divinitat guerrera de la prehistòria balear, datades entre els segles IV i III aC, que avui es conserven al Museu de Mallorca.