Oseira

Qui arriba a Oseira sol venir amb un destí molt concret al cap: el monestir de Santa Maria la Reial, que s'alça dins dels límits d'aquesta parròquia i que li dona bona part de la seva identitat. No debades, el nom oficial del lloc, Santa María a Real de Oseira, remet directament a aquesta advocació, de manera que poble i monestir apareixen units des del mateix topònim.

Oseira és alhora parròquia i lloc del municipi de San Cristovo de Cea, a la província d'Ourense. Convé tenir present aquesta doble condició a l'hora de planificar la visita: més que un nucli urbà convencional, es tracta d'un territori parroquial en què el conjunt monàstic actua com a gran referència per al viatger.

La vinculació amb Cea no és recent. A mitjan segle XIX la parròquia ja formava part d'aquest municipi i tenia aleshores uns 1.700 habitants, una xifra que dona idea de la vida que va tenir aquest racó ourensà en aquella època.

D'aquest mateix període prové una de les seves mencions escrites més conegudes: Oseira figura en el dotzè volum del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, la monumental obra de Pascual Madoz que va recórrer poble a poble la geografia del país. Aparèixer a les seves pàgines és, per a qualsevol localitat, una petita credencial històrica i una bona excusa per mirar el lloc amb ulls de curiós.

La recomanació és senzilla: venir sense presses, dedicar el temps que es mereix el monestir de Santa Maria la Reial i deixar que el nom d'Oseira, amb el seu ressò antic, acompanyi el passeig per aquesta parròquia de la Galícia interior.