Morella

Morella, capital de la comarca dels Ports, al nord de Castelló, és un d'aquells llocs on la pedra explica la història millor que qualsevol llibre. Des del 2013 forma part de la xarxa dels Pobles més bonics d'Espanya, i n'hi ha prou de recórrer-ne els temples per entendre per què.

La visita ha de començar per l'església arxiprestal de Santa Maria, aixecada entre els segles XIII i XVI en estil gòtic. La seva façana té la raresa de reunir dues portades, la dels Apòstols i la de les Verges. A l'interior hi esperen sorpreses com el fris del Pòrtic de la Glòria, esculpit a la part posterior del cor, i la singular escala de cargol que hi puja. Val la pena fixar-se també en les tres rosasses, amb vitralls originals de l'escola valenciana del segle XIV, en l'altar major, en l'orgue de Francesc Turull i en un cap de la Mare de Déu del Sufragi pintat per Sassoferrato al segle XVII. Com a curiositat, el 1700 el papa Innocenci XII li va concedir per butlla el privilegi d'incorporar-se a la basílica romana de Sant Joan del Laterà, amb totes les seves gràcies.

L'altra gran fita és el convent de Sant Francesc, iniciat el 1272 i consagrat el 1390 pel bisbe Hug de Llupià. La seva església, d'una sola nau amb capelles laterals, arcs apuntats i coberta de fusta a dues aigües, és un exemple clar de gòtic valencià. Tot i que el 1800 es va recobrir amb un revestiment neoclàssic, avui torna a mostrar el seu aspecte original. Però el que impressiona de debò és a la Sala Capitular: un fresc del segle XV que representa la Dansa de la Mort.

El recorregut es pot completar amb les esglésies de Sant Joan i Sant Miquel, i amb l'antiga església de Sant Nicolau, d'un romànic tardà, reconvertida avui en sala d'exposicions.