Medinaceli

Qui arriba a Medinaceli, el primer que busca és el seu arc romà, aixecat entre els segles I i III dC i abocat a la vora del turó. És l'únic d'Espanya amb tres arcs, i després de la seva recent restauració, amb els fonaments ja consolidats, torna a poder contemplar-se complet. Molt a prop, dominant l'espadat, s'alça l'antic albergue nacional de carretera, un edifici protoracionalista projectat el 1929 per a la xarxa de paradors que va funcionar entre el 1935 i el 1978.

El cor de la vila és la plaça Major, un ampli espai d'uns cinc mil metres quadrats que ocupa el solar del fòrum romà. Al costat oriental s'aixeca el Palau Ducal, renaixentista, construït al llarg del segle XVI amb els escuts de la casa de Medinaceli a la façana. Després de dècades en ruïnes, va ser rescatat i avui acull a la planta baixa un museu d'exposicions culturals. Al sud hi ha l'Alfòndec, també del XVI, amb les seves arcades destinades al comerç, l'antiga casa del consell al pis de dalt i, a la part del darrere, el que havia estat la presó.

Val la pena perdre's pels seus carrers, tan estrets que en alguns trams es poden tocar les dues parets amb els braços estesos. En aquest laberint apareixen la Col·legiata de la Mare de Déu de l'Assumpció, els abats de la qual van pledejar durant segles amb els bisbes de Sigüenza i on es venera un Crist de Medinaceli, i la font de la Canal, que encara raja aigua per les conduccions que van construir els romans.

La posició de la vila, entre les valls del Jalón i de l'Arbujuelo, explica la seva llarga història militar. Hereva de la celtibera Occilis, va ser frontera entre cristians i musulmans; a la seva alcassaba, les restes reconstruïdes de la qual fan avui de cementiri, hauria mort Almansor el 1002 segons alguns autors. Alfons I el Bataller la va conquerir cap al 1129 i, segles després, l'Empecinado hi va resistir les tropes napoleòniques. Des del 2013 forma part de Los Pueblos Más Bonitos de España, la primera localitat de Sòria a aconseguir-ho.