La Fresneda

Abans de recórrer-ne els carrers, val la pena pujar a la muntanya de Santa Bàrbara, el turó que ja va ser sagrat en temps prehistòrics. Allà, excavats a la roca, hi apareixen signes de geometria sagrada i d'observació astronòmica, entre els quals un trident i una figura masculina de 85 centímetres amb els braços oberts. Els veïns l'anomenen «el primer fresnedí» i s'ha convertit en el símbol d'aquesta vila de la província de Terol, a la comarca del Matarranya.

L'ocupació humana del lloc es remunta a l'edat del bronze, però també els ibers hi van deixar la seva empremta. A Els Gallipons, al costat del punt on la Vall del Ferro es troba amb el riu Matarranya, s'hi va aixecar un assentament en un enclavament estratègic per dominar el territori. L'historiador Amador Rebullida va dedicar més de trenta anys a excavar i investigar la zona, i part de les seves troballes, com ara ceràmiques i pesos de teler, es poden veure avui al museu municipal.

La història medieval de La Fresneda comença el 1170, quan Alfons II la va conquerir i la va incloure en l'extensa donació que va fer a l'orde de Calatrava. El 1283, Pere III li va concedir el títol de vila mitjançant un document signat a Saragossa. El seu comanador va tenir un paper actiu en les lluites del segle XV: el 1462, després de la mort de Carles de Viana, va atacar amb l'ajuda dels veïns la propera Calaceit, partidària del príncep, i aquell mateix any va combatre al costat de les forces de Joan II contra les tropes tortosines instal·lades a Queretes.

Els conflictes no van deixar de passar per aquí. La vila va ser assetjada el 1643 durant la guerra dels Segadors i el 1706, en plena guerra de Successió, va estar en mans dels partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria. Ja en la primera guerra carlina, el general Cabrera se'n va apoderar i, abans de marxar a finals del 1839, va fer destruir el castell i els edificis fortificats perquè no els aprofitessin els partidaris de la regent Maria Cristina. Passejar per La Fresneda és, en bona mesura, llegir entre les seves pedres tots aquests segles d'història.