Monestir de San Millán de la Cogolla

Pocs llocs permeten recórrer d'una ullada tants segles d'història religiosa com San Millán de la Cogolla. Qui arriba a aquest racó de La Rioja no hi troba un monestir, sinó dos: San Millán de Suso i San Millán de Yuso, que junts formen una institució nascuda al segle VI i que, sorprenentment, encara és viva avui.

Tot va començar amb un ermità, Millán, que va triar aquests paratges per retirar-s'hi. Al seu voltant va anar creixent una comunitat i, amb ella, una tradició que no s'ha interromput des d'aleshores. Els monjos que habiten avui el lloc es consideren hereus directes d'aquell eremita, cosa que dona a la visita un aire de continuïtat poc habitual.

El que és fascinant és com aquesta mateixa comunitat ha anat canviant de forma al llarg del temps. Aquí hi va haver eremites i després un cenobi; més endavant, un monestir visigot dúplex que seguia la regla hispànica, i després un de mossàrab. Després hi van arribar els benedictins i, actualment, el convent és en mans dels frares de l'Orde d'Agustins Recol·lectes. Cada etapa és un capítol de la història de la vida monàstica a la península.

El seu pes a l'edat mitjana va ser tal que San Millán es considera un autèntic centre de la cultura medieval. Per això convé venir-hi amb calma i dedicar temps a tots dos conjunts, el de Suso i el de Yuso, per entendre com un retir solitari va acabar convertint-se en un dels focus culturals més rellevants de la seva època.