Catedral de Santa Maria (Sigüenza)

El primer que sorprèn en arribar davant la catedral de Santa Maria de Sigüenza és que sembla més un castell que un temple. Les dues torres de la façana principal, coronades amb merlets, li donen un perfil de fortalesa que no és casual: com altres edificis religiosos del seu temps, va haver de complir funcions de temple-fortalesa, i d'aquí el sobrenom amb què se la va conèixer, la fortis seguntina.

La seva història comença el gener de 1124, quan el bisbe Bernat d'Agen va prendre la ciutat als musulmans durant el regnat de donya Urraca, filla d'Alfons VI. Bernat havia estat nomenat bisbe tres anys abans, fins i tot abans de la conquesta, per l'arquebisbe de Toledo Bernat de Sédirac, monjo de Cluny, en una època en què la influència d'aquest orde s'estenia per Castella. Més endavant va obtenir d'Alfons VII privilegis i donacions amb què impulsar la nova població i unir-ne els dos nuclis: l'alt, al voltant del castell, i el baix, mossàrab, a tocar de la llera del Henares.

La construcció es va allargar durant segles i cada bisbe hi va deixar l'empremta de l'estil de la seva època. La nau central es va aixecar ja en ple gòtic, al segle XV, quan també es van tancar les voltes del creuer sota l'episcopat del futur cardenal Mendoza. La feina ornamental no es va acabar fins al segle XVIII, cosa que converteix l'edifici en un autèntic recorregut per l'evolució de l'art.

En travessar-ne les portes, l'ambient és sobretot gòtic. Bona part d'aquesta impressió es deu a les reformes del segle XVI, en què es van enderrocar les petites capelles absidals romàniques dels laterals per obrir-hi la girola. Val la pena recórrer-la amb calma i imaginar el temple primitiu que hi va haver abans, i després tornar a sortir per contemplar aquelles torres que recorden el seu passat de frontera.