Castell de San Vicente de la Sonsierra

El primer que convé fer en arribar a San Vicente de la Sonsierra és pujar. A la part més alta del poble, sobre un turó que domina la vall de l'Ebre, s'alça el castell, i des de les seves muralles s'entén de seguida per què algú va decidir fortificar precisament aquest indret: el riu, les terres de la Rioja Alta i l'altra riba queden a la vista, com un mapa desplegat als peus del visitant.

La fortalesa la va construir el regne de Navarra al segle XII per protegir la seva frontera sud davant de Castella. No era una plaça qualsevol: formava part de la línia defensiva que anava de Laguardia a Labastida i va arribar a ser la fortalesa navarresa més gran a l'Ebre. N'hi ha prou de mirar a l'altra banda del riu per descobrir el seu antic rival, el castell de Davalillo, que pertanyia a Castella. Tots dos encara s'observen avui dia, testimonis d'una època en què aquesta vall era terra de frontera.

El castell està aixecat amb carreus de pedra arenisca, d'una factura robusta i sòlida. Aquesta robustesa, sumada a la seva posició privilegiada sobre la vall, devia convertir-lo en un bastió pràcticament inexpugnable, i encara avui transmet aquesta sensació de força serena.

La visita no es limita a la fortalesa. El castell forma part d'un recinte emmurallat que aplega altres edificis dignes d'atenció: l'anomenada torre del rellotge, l'ermita de San Juan de Arriba i l'església parroquial de Santa María la Mayor. Recórrer aquest conjunt permet fer-se una idea del cor històric de la localitat, on allò militar i allò religiós conviuen dalt del turó.

El castell gaudeix de protecció com a bé del Patrimoni Històric Espanyol, un reconeixement merescut per a un lloc que resumeix bona part de la història de la Sonsierra riojana.