La Alberca

Pocs llocs poden presumir d'un títol com el de La Alberca: el 1940 es va convertir en el primer poble espanyol declarat conjunt historicoartístic. Situada a la Sierra de Francia salmantina, des del 2014 també forma part de l'associació Los Pueblos Más Bonitos de España, un reconeixement que confirma el que qualsevol visitant intueix quan passeja pels seus carrers.

Val la pena caminar amb la mirada atenta a les portes. En molts llindars hi apareixen inscripcions religioses que, segons s'ha apuntat, podrien ser l'empremta d'antics pobladors conversos que volien deixar constància pública de la seva fe. A més, sota una part del nucli urbà hi ha un castro preromà, prova que aquest racó ja estava habitat molt abans de l'arribada de Roma, i a l'ermita de Majadas Viejas s'hi van reaprofitar materials d'època visigoda.

La història medieval explica bona part del caràcter de la comarca. Entre els segles XII i XIII, Alfons IX de Lleó en va impulsar la repoblació, i entre els qui hi van arribar va destacar un contingent d'origen francès vinculat a Ramon de Borgonya, espòs de la futura reina Urraca I. D'aquí vindrien els nombrosos topònims francesos de la serra. El 1434, la troballa de la imatge de la Mare de Déu de la Peña de Francia va convertir el seu santuari en destinació de pelegrins, als quals es van afegir els jacobeus que recorrien la Via de la Plata.

La Alberca també té la seva pròpia gesta. Explica la tradició que el 1465 les dones del poble van derrotar les tropes portugueses del Prior de Crato i els van arrabassar el penó, que encara es conserva. La victòria se celebra cada any el segon dia de Pasqua.

Tot i que al segle XV va passar a dependre de la casa d'Alba sota la jurisdicció de Granadilla, la vila va saber conservar una notable autonomia: va tenir ordenances pròpies des del 1515 i Las Hurdes van ser devesa de La Alberca fins al 1835.