Frías

Frías es descobreix des de lluny: un nucli de cases atapeïdes que s'enfila pel turó de La Muela i que corona, dalt de tot, el castell dels Velasco i l'església de Sant Vicenç. Passejar pels seus carrers és recórrer una trama urbana que conserva intacte el traçat medieval, amb cases que es recolzen les unes en les altres i pisos superiors construïts amb toba i entramat de fusta, oberts al sol a les seves solanes. No és estrany que des del 2014 figuri entre els pobles més bonics d'Espanya.

La seva raó de ser és als seus peus, a l'ample i cabalós Ebre. Aquest punt es feia servir per travessar el riu almenys des d'època romana, i a l'edat mitjana es va convertir en un pas clau entre la costa cantàbrica i la Meseta. D'aquesta posició va néixer la prosperitat que explica el seu notable conjunt monumental. Al segle XIV es va aixecar sobre el pont una torre per cobrar amb més eficàcia el pontatge, el peatge que pagaven els qui el travessaven.

La història documentada comença l'any 867, en plena repoblació d'aquestes terres. Va passar per mans del comte Sancho García, el dels bons furs, i del regne de Pamplona sota Sanç Garcés III el Major, abans de quedar lligada a Castella. El 1202 Alfons VIII li va concedir el Fur de Logronyo, que en va impulsar l'economia fins al punt de tenir call propi, i el 1435 Joan II li va atorgar el títol de ciutat, que encara conserva.

Poc després, el 1446, el rei la va lliurar al comte d'Haro, Pedro Fernández de Velasco, a canvi de Peñafiel. Quan el comte va començar a retallar furs, els veïns es van revoltar i el 1450 van resistir un setge de dos mesos, després del qual un jove valent va portar al comte les seves queixes per escrit. Aquell episodi es recorda cada any a la Festa del Capità. El 1492 els Reis Catòlics van crear el Ducat de Frías per als Velasco, senyors de la ciutat durant segles.