Cudillero

Cudillero és, per damunt de tot, un port. Al seu voltant va néixer la vila al segle XIII i d'ell n'ha viscut des de llavors, fins al punt que a l'edat moderna va arribar a ser el gran centre pesquer d'Astúries. Avui continua sent un port rellevant i, a l'estiu, un dels llocs més concorreguts de la costa, cosa que no sorprèn ningú des que el 2021 va entrar a l'associació de Los Pueblos Más Bonitos de España.

La primera menció escrita de la vila és gairebé una escena costumista: el 1285, Arias González de Valdés va donar al monestir d'Obona un terreny al port de Cudillero per vendre-hi pa i una cabana amb sortida al mar, sense que cap senyor ho pogués destorbar. Durant la baixa edat mitjana va ser un modest port de pescadors sota l'autoritat de Pravia, i ja al segle XV estava prou consolidat per demanar l'alfolí de la sal, monopoli de la capital praviana que mai no va arribar a aconseguir.

Aquesta llarga dependència en va marcar el caràcter. A l'edat moderna els mateixos veïns van aixecar l'església de Sant Pere, es va construir un moll i es va alçar el castell de Sant Joan per defensar-se de les incursions angleses. Al segle XVIII van oferir ni més ni menys que mil dobles per separar-se de Pravia, cansats de no poder nomenar els seus propis càrrecs, tot i que l'anhelada autonomia no va arribar fins a un segle després.

El concejo conserva també empremtes molt més antigues: els castros de La Garita i La Cavona, als quals s'ha afegit fa poc el jaciment de Gurión, tots d'aparent origen preromà. I en contrast amb aquest passat remot, la visita no seria completa sense la Quinta de Selgas, un luxós palau del segle XIX envoltat d'amplis jardins que conserva obres de Goya.