
Illes Columbretes
Descripció
Enmig de la Mediterrània, a 49 quilòmetres de la costa d'Orpesa, s'alcen les Columbretes, un grapat de petites illes d'origen volcànic que pertanyen a Castelló de la Plana. Avui ningú no hi viu de manera habitual: només equips de vigilants i científics s'hi tornen de manera permanent per tenir cura d'un entorn que gaudeix de la màxima protecció. El 1988 es va declarar la Reserva natural de les Illes Columbretes i, el 1995, s'hi van afegir les aigües que les envolten com a reserva marina.
La seva història comença molt abans. Grecs i romans ja coneixien aquests illots, i autors com Estrabó o Plini el Vell van deixar constància d'una cosa que els va cridar poderosament l'atenció: la gran quantitat de serps que els poblaven. D'aquí els noms amb què se les va conèixer a l'antiguitat, Ophiusa en grec i Colubraria en llatí, i també l'actual, que prové de coluber, la paraula llatina per a serp.
El paisatge va canviar a mitjan segle XIX, quan es va aixecar un far a l'Illa Grossa. Amb ell va arribar una petita comunitat encarregada de mantenir-lo, que de passada servia per dissuadir els contrabandistes que buscaven refugi entre els illots. Aquells pobladors van portar animals de granja, porcs inclosos, i van cremar el matoll original de l'illa del far, en part per conrear i en part per acabar deliberadament amb els abundants escurçons ibèrics que hi vivien.
La combinació va resultar fatal: a finals del segle XIX les serps que havien donat nom a l'arxipèlag havien desaparegut. D'aquella antiga abundància només en queda un testimoni, un escurçó dissecat de les Columbretes que es conserva al Museu de Ciències Naturals de Madrid. Conèixer aquesta història afegeix una capa més a la visita a un lloc que avui es protegeix precisament per no repetir els errors del passat.
Fotos de la comunitat
Inicia la sessió per pujar les teves fotos d'aquest lloc.
Millor època per visitar-lo
Primavera i tardor, per evitar la calor i les aglomeracions de l'estiu a la costa.
Ubicació
Més natura a prop
Parc naturalDelta de l'Ebre
El tercer delta més gran de la Mediterrània i la zona humida més extensa de Catalunya: una fletxa de terra que l'Ebre endinsa al mar, refugi d'una natura única.
IllaIsla de Tabarca
La isla más grande de la Comunidad Valenciana y la única habitada, un pequeño pueblo rodeado de Mediterráneo a pocas millas del cabo de Santa Pola.
CovaCuevas del Drach
Cuatro cuevas conectadas junto a Porto Cristo, modeladas por el agua de lluvia quizá desde el Mioceno, que se recorren a lo largo de más de un kilómetro bajo tierra mallorquina.
Formació geològicaCiudad Encantada
Un laberinto de rocas calizas modeladas durante miles de años por el agua, el viento y el hielo, escondido entre los pinares de la serranía conquense.

