
Flysch de Zumaia
Descripció
Poques costes permeten llegir la història de la Terra com ho fa aquest tram del litoral de Guipúscoa. Entre Deba i Zumaia, a la zona coneguda com els penya-segats d'Itzurun, les capes de roca sedimentària del flysch sobresurten de manera gairebé vertical, alineades com les pàgines d'un llibre gegantí que el mar ha anat deixant al descobert.
Es tracta d'una rasa mareal, aquella plataforma rocosa que queda exposada quan baixa la marea i que recorre bona part de la costa basca. Tanmateix, el segment comprès entre Haitzandi i Haitzabal, d'uns vuit quilòmetres de longitud, és de bon tros el més espectacular. Aquí la disposició dels estrats és tan clara i completa que els geòlegs li atorguen una importància de primer ordre.
Per fer-se una idea del seu valor n'hi ha prou de mirar els seus iguals: la riquesa geològica d'aquests penya-segats només admet comparació amb la dels penya-segats del canal de la Mànega, amb Stevns Klint a Dinamarca i amb alguns indrets de la regió italiana d'Úmbria-Marques. És a dir, el visitant té davant seu un dels grans arxius naturals d'Europa, accessible a peu i amb el Cantàbric com a teló de fons.
El paisatge no s'acaba a Deba. Cap a l'oest, els penya-segats que s'estenen des de la platja de Kardala de Mutriku fins a Saturraran, a la zona coneguda com a Set platges, completen juntament amb aquest tram el Geoparc de la Costa Basca, que arriba fins al límit amb Biscaia. Val la pena consultar les marees abans d'anar-hi: amb la baixamar, la rasa es desplega en tota la seva extensió i les línies del flysch s'aprecien amb una nitidesa difícil d'oblidar.
Fotos de la comunitat
Inicia la sessió per pujar les teves fotos d'aquest lloc.
Millor època per visitar-lo
De maig a setembre, per evitar les pluges més freqüents de la resta de l'any.
Ubicació
Més natura a prop
Formació geològicaBardenas Reales
Un paraje semidesértico en el sureste de Navarra, reserva de la Biosfera y parque natural, con una historia de propiedad y gobierno única que se remonta a la Corona navarra.
CascadaCascada de Gujuli
Un salto vertical de más de 100 metros del arroyo Oiardo, rodeado de hayedos y robledales, al que se llega con un paseo sencillo de un cuarto de hora.
CascadaSalto del Nervión
Con 222 metros de caída, el Salto del Nervión es la cascada más alta de la península ibérica, un espectáculo efímero que solo cobra vida con las lluvias y el deshielo.
CovaCueva de El Soplao
Una cueva de la sierra de Arnero, en Cantabria, célebre por la abundancia y calidad de sus formaciones, entre ellas excéntricas helíctitas que parecen desafiar la gravedad.

